El dinar de Nadal
amb els pobres
|
El dinar de Nadal |
|
|
"Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics, no sigui que ells també et tornin a convidar, i en tinguis ja la recompensa. Al contrari: quan facis un convit, crida-hi pobres, esgarrats, coixos, cecs; i seràs sortós perquè no te’n poden recompensar, i et serà recompensat en la resurrecció dels justos".
|
El dinar de Nadal amb els pobres és una tradició de la Comunitat de Sant’Egidio que va néixer el 1982, quan un petit grup de persones pobres va ser acollit al voltant de la taula de la festa a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Per què la Comunitat, precisament el dia de Nadal, vol trobar-se amb els pobres al voltant de la taula de la festa? La Comunitat és una família reunida per l’Evangeli. Per això per Nadal, quan en tot el món les famílies es reuneixen al voltant de la taula, la comunitat fa festa amb els pobres, que són els nostres familiars i els nostres amics.
Qui són els amics que participen en aquesta festa? Sobretot són persones que viuen al carrer: els nostres amics vagabunds, pròfugs sense sostre, els nens del carrer. Però també mendicants ...
Una festa gran com el món Al llarg dels anys la festa ha anat creixent, com si es tractés d’un contagi beneficiós, i ha arribat a molts països del món en tots els continents.
On es fa festa? En qualsevol lloc, sobretot on hi ha dolor. En les esglésies, en les cases, però també en les residències per ancians, per nens, per discapacitats, a les presons, en els hospitals, fins i tot al carrer.
El miracle de Nadal El Nadal és com un miracle: és el miracle dels rostres somrients de moltes persones oprimides per la duresa de la vida, és el miracle de descobrir-se útils per molts a qui no falta res però que han perdut el sentit profund de la festa.
|
El dinar de Nadal
|
| a cura di Francesca Zuccari |
