Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma

Vigília de Pentecosta


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Si no reneixes de l’aigua i de l’Esperit,
no pots entrar al Regne de Déu.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Colossencs 2,16-23

Que ningú no us imposi res en qüestió de menjar o beure, o en matèria de festes, llunes noves o dissabtes. Totes aquestes coses només són l'ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist. I que tampoc no us privi de la victòria final ningú dels qui es complauen a sotmetre's als àngels i a donar-los culte; aquests s'abandonen a les visions que han tingut i s'enorgulleixen sense cap motiu, enduts per les seves idees purament terrenals. A més, no s'adhereixen al qui és el cap, aquell gràcies al qual tot el cos se sosté i es manté unit per mitjà de les juntures i els lligaments, i va creixent per obra de Déu.
Vosaltres, morint amb Crist, heu estat alliberats dels poders que dominen aquest món. Per què, doncs, us deixeu imposar preceptes, com si encara visquéssiu subjectes al món? Us diuen: «No prenguis, no tastis, no toquis.» Tot això són doctrines i prescripcions humanes sobre coses que es consumeixen amb l'ús. Tenen l'aparença de normes plenes de saviesa, derivades de la religiositat, la devoció i l'ascesi corporal, però de fet no tenen cap valor i només serveixen per a satisfer la pròpia arrogància.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
m’ha enviat a portar la bona nova als pobres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

L’apòstol suggereix un cop més als Colossencs que no es deixin fascinar per la falsa doctrina que intenta insinuar-se en la comunitat per allunyar-la de l’Evangeli rebut, per exhortar-los a no deixar-se intimidar pels judicis arrogants que els falsos mestres manifesten contra qui no els segueix. Pau es refereix a algunes pràctiques d’aquesta falsa «filosofia», és a dir a l’observança de les prescripcions rituals probablement procedents de la tradició judaica i apunta que qui les observa no ha acollit encara la plena sobirania de Crist sobre la seva vida: només Jesús és el Salvador (la «realitat» que salva). Per expressar aquesta «realitat», empra el terme «cos» el qual comprèn l’Església com el lloc on la salvació ja és donada per la presència del Senyor. Probablement els falsos mestres inviten a practicar la «humilitat», o sigui, la submissió a les potències còsmiques identificades amb els àngels. Però qui se sotmet a altres poders o potències (encara que siguin els propis costums o les pròpies seguretats) i no a Crist, s’allunya de la salvació. Jesús, en efecte, és el cap del cos que és l’Església i manté els seus membres en la unitat. Tot el que esquerda la unitat del cos condueix a la separació del mateix Crist. Per això, no existeix diferència entre la unió amb Jesús i la unió amb la comunitat. No es pot pensar que un està en unió amb el cap si no ho està amb el cos. L’apòstol mostra l’absurditat de la «filosofia» d’aquests pseudodoctors. Té l’aparença de saviesa, d’autèntica religió amb ritus i mortificacions que no deixen d’impressionar fins a donar un to de serietat, però en realitat separa dels germans i, en conseqüència de Crist. Per obtenir la salvació, els falsos mestres imposen la mortificació del cos, amb el resultat d’«inflar» la carn, o sigui, de fer créixer l’orgull. Les seves prohibicions i abstinències obtenen l’efecte contrari: no la mort de l’home vell, sinó l’afirmació de l’orgull. Aquestes pràctiques rituals no obren l’home a l’escolta de l’Evangeli, sinó que el tanquen en si mateix, i l’allunyen de la comunitat. Pau exposa la perversitat de la «filosofia» de pensar i de viure per a si mateixos. El baptisme, en canvi, allibera el creient de l’home vell i de la por per introduir-lo en el misteri de la mort i resurrecció de Crist. El deixeble en té prou amb el Mestre, a ell pertany. És aquest el sentit de pertinença a la comunitat, a l’Església: el creient, apartat de les potències d’aquest món, està sota la influència del ressuscitat.


18/05/2013


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri