Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma

Memòria de Sant Bonifaci, bisbe i màrtir. Anuncià l’Evangeli a Alemanya i fou occit mentre celebrava l’Eucaristia (+754).


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Hebreus 4,14-16; 5,1-10

Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.
No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'ajuda que necessitem.
Tot gran sacerdot, pres d'entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa. Per això ha d'oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l'ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat. I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec. Ell, Jesús, durant la seva vida mortal s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i, arribat a la plenitud, s'ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l'obeeixen. Déu l'ha proclamat gran sacerdot com ho fou Melquisedec.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

La segona part de la carta s’obre amb una afirmació en vistes a reconfortar els lectors cristians que viuen moments difícils degut a la forta oposició d’ambients hostils a l’Evangeli. L’autor els escriu dient-los: «tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels». El títol de «gran sacerdot», atribuït a Jesús anteriorment (2,17), ara és desenvolupat més àmpliament. Sembla urgent reforçar la confiança dels cristians en l’ajut que ve de Déu. Per això la carta convida els creients a apropar-nos amb confiança i sense por al Senyor, amb la certesa de ser escoltats perquè tenim un «gran sacerdot» que ens comprèn, més encara, que és ple de compassió per nosaltres i sap presentar davant Déu les nostres vides, les quals de vegades passen per moments molt durs. Jesús coneix prou bé les nostres dificultats i la nostra feblesa. Ell mateix «ha estat provat en tot, encara que sense pecar». La seva compassió per nosaltres —insisteix la carta— neix del fet que Ell ha vingut a habitar enmig nostre i ha conegut en la seva pròpia carn la nostra feblesa, excepte el pecat. Així i tot, no ens ha menystingut. Tot al contrari, ha fet seva la nostra feblesa per tal d’alliberar-nos-en. Podríem dir que ha sabut comprendre-la des de dins estant. En la seva gran compassió l’ha portada amb el seu cos fins al cel. I l’autor exhorta: «Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu». Serem no només escoltats sinó auxiliats i ajudats per Déu. L’autor introdueix Jesús en la tradició dels sacerdots, que reben el ministeri per vincles familiars. No el situa dins la descendència de Moisès, Isaïes, Jeremies, Ezequiel o altres profetes, sinó en la de Aaron. Jesús ha estat constituït sacerdot, rebent com a herència de Déu — del qual ha estat generat com a fill (1,4ss)— aquest ministeri. Per aquest motiu afirma que no ha estat Ell mateix que s’ha atribuït «la glòria de ser gran sacerdot», sinó que li ha estat confiada per Aquell que li ha dit: «Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat». I Jesús ha exercit el seu sacerdoci en aquesta terra, «durant la seva vida mortal», adreçant-se a Déu «que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes». L’autor s’atura en la gratuïtat absoluta de l’amor de Jesús per nosaltres: «Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir». La compassió és la raó del ministeri de l’amor: ha vingut entre nosaltres per salvar-nos. Com tot sacerdot, «pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats». El més extraordinari d’aquest ministeri rau en el fet que mentre qualsevol altre sacerdot, pres també d’entre els homes, està marcat pel pecat, Jesús, encara que n’era immune, ha estat constituït per Déu com si no ho fos per tal que nosaltres fóssim alliberats del pecat del qual Ell n’era plenament exempt. I tot per l’amor que ens té. L’extraordinària «pietat» de Jesús continua obrint-nos el cel.


05/06/2013
Preg…ria amb els sants


Agenda de la setmana
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
12
Dilluns 12 de desembre
Pregària pels pobres
DES
13
Dimarts 13 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
14
Dimecres 14 de desembre
Pregària amb els sants
DES
15
Dijous 15 de desembre
Pregària per l'Església
DES
16
Divendres 16 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
17
Dissabte 17 de desembre
Pregària de la vigília
DES
18
Diumenge 18 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri