Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Hebreus 6,1-20

Per això, deixem les primeres nocions sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu, l'ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern. Avancem, doncs, amb l'ajuda de Déu.
N'hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l'efusió de l'Esperit Sant i van assaborir la bona paraula de Déu i els prodigis del món renovat, però després han caigut i abandonen la fe. És impossible que aquests es renovin amb una segona conversió, ja que tornen a crucificar el Fill de Déu i l'omplen d'injúries.
Quan una terra beu la pluja que la rega sovint i dóna plantes bones als qui la conreen, vol dir que té part en la benedicció de Déu; en canvi, la terra que dóna cards i espines és tinguda per inútil i gairebé per maleïda, i acabarà consumida pel foc.
Estimats, encara que parlem així, estem convençuts que vosaltres us trobeu en les millors disposicions, ben a prop de la salvació. Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l'amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present. Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l'esperança fins a la fi. No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat.
Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T'ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia. Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar als qui havien d'heretar-la que la seva decisió era irrevocable. Així Déu va fer dues accions irrevocables, la promesa i el jurament, que ell de cap manera no pot desmentir. Gràcies a elles ens sentim fortament encoratjats els qui ho hem deixat tot per aferrar-nos a l'esperança que ell ens ofereix. Aquesta esperança, que posseïm com una àncora segura i ferma, ha penetrat més enllà de la cortina del lloc santíssim. Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

La carta vol ajudar els cristians a créixer en la comprensió del misteri de Crist, malgrat que la mandra en l’escolta els porti a no nodrir-se amb un aliment més substanciós. L’autor evita d’aturar-se en «les primeres nocions sobre el Crist», les quals enumera com «la conversió de les obres que porten la mort, la fe en Déu, l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern». Cal que tinguem sempre ben present tot això perquè són veritats que fonamenten qualsevulla altra reflexió i per tant no s’han de perdre de vista. Tanmateix, és necessari un coneixement més perfecte. Es dirigeix doncs als cristians, i amb la severitat del pastor, adverteix aquells que tot i haver tastat el do de Déu i assaborit la saviesa de la Paraula corren el risc de perdre-ho tot. Li sembla impossible que puguin tornar a la vida passada, la que han viscut abans de la conversió a l’Evangeli. Si fos així significaria negar el Crist i crucificar-lo de nou. En canvi, l’autor els exhorta a no aturar-se en el camí vers la perfecció i a posar-se de nou a l’escolta contínua de la Paraula de Déu. El deixeble no pot prescindir mai d’escoltar l’Evangeli i per tant del treball laboriós per canviar el propi cor. L’autor s’alegra que tots els creients, fins i tot els més mandrosos, siguin com la terra «assaonada» per pluges abundoses que dóna fruits abundants de santedat. En canvi, tots aquells que endureixen els seus cors són terra maleïda que produeix «cards i espines». Per aquests no queda sinó el foc destructor del judici. Tanmateix l’autor —per tal de reforçar l’esperança dels cristians— fa esment de les obres de fe i amor que ells mateixos han dut a terme: «Déu, que és just, no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom», i òbviament no els faltarà el seu ajut. Aquells que viuen l’Evangeli amb generositat «han esdevingut hereus de les promeses», però no queden pas exempts de l’esforç de la perseverança. Déu no oblidarà l’aliança per sempre amb l’home. El creient té davant el seus ulls Abraham, el qual va creure en la promesa del Senyor, feta a través d’un jurament solemne, i va rebre l’heretat, després d’una prolongada i perseverant espera. I Jesús, és encara més que Abraham, ha entrat «més enllà de la cortina del lloc santíssim» esdevenint així, per nosaltres, gran sacerdot «com ho fou Melquisedec».


08/06/2013
Preg…ria de la vig¡lia


Agenda de la setmana
NOV
27
Diumenge 27 de novembre
Litúrgia del diumenge
NOV
28
Dilluns 28 de novembre
Pregària pels pobres
NOV
29
Dimarts 29 de novembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
NOV
30
Dimecres 30 de novembre
Pregària dels apòstols
DES
1
Dijous 1 de desembre
Pregària per l'Església
DES
2
Divendres 2 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
3
Dissabte 3 de desembre
Pregària de la vigília
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge