Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Hebreus 9,1-14

La primera aliança tenia un ritual per al culte i un santuari terrenal. El tabernacle que es va construir tenia una primera estança, anomenada «el lloc sant», on hi havia el canelobre, la taula i els pans d'ofrena. Passada la segona cortina, hi havia l'altra estança del tabernacle, que s'anomenava «el lloc santíssim» i que contenia un altar d'or, per a cremar-hi l'encens, i l'arca de l'aliança, tota recoberta d'or. Dins l'arca hi havia una gerra d'or plena de mannà, la vara d'Aaron i les taules de l'aliança. Damunt l'arca hi havia els querubins que assenyalaven la presència gloriosa de Déu i que amb les ales feien ombra sobre la coberta de l'arca. Però ara no és el moment de parlar-ne en detall.
Disposat tot tal com hem dit, els sacerdots entren sempre que cal a la primera estança del tabernacle per dur-hi a terme les funcions del culte, però a la segona tan sols hi entra el gran sacerdot una vegada l'any, i no deixa mai d'oferir la sang pels seus propis pecats i pels del poble. Amb això l'Esperit Sant ha volgut fer comprendre que, mentre subsisteix el primer tabernacle, encara no s'ha manifestat el camí d'accés al santuari. El primer tabernacle és, doncs, un símbol referit al temps present; allí s'ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen aquell culte. Els seus ritus terrenals, basats en menjars, begudes i purificacions diverses, han estat imposats fins al moment de la renovació.
Però Crist ha vingut com a gran sacerdot del món futur que ara comença i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'home, ja que no pertany al món creat. Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seva pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més. La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment. Però la sang de Crist, que per l'Esperit etern s'ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres que porten la mort, i podrem donar culte al Déu viu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

La carta prossegueix la seva reflexió sobre el sentit nou del gran sacerdoci de Crist respecte a l’antic. En els primers versets descriu molt breument el tabernacle de l’aliança que Moisès va fer preparar segons les indicacions que havia rebut a la muntanya (8,5). Aquest, que va existir en la primera aliança, era una prefiguració de tot el que Déu realitzaria en plenitud amb el Crist. El tabernacle de la presència de Déu ens diu ja alguna cosa de la nova i futura aliança que es realitzaria en el nou «temple», Jesús. Jesús mateix afirma que no ha vingut a abolir sinó a completar la Llei. La tenda de l’antiga aliança es dividia en dues parts: el «Sant» i el «Sant dels Sants», en el qual entrava només el gran sacerdot una vegada a l’any. La carta accentua la separació que hi havia entre aquestes dues parts: en el «Sant» s’hi trobaven les coses simples de la vida de cada dia, és a dir, el canelobre, la taula i els pans d’ofrena, mentre que el «Sant dels Sants» és una estança sense cap tipus d’objecte que evoca la santedat de Déu. L’autor descobreix en la primera estança una imatge de la terra, mentre que en el «Sant dels Sants», la imatge del cel. Fins i tot per als ministres existia aquesta distinció: en la primera estança hi podien entrar tots els sacerdots, mentre que en la segona només el gran sacerdot i un cop l’any, després d’haver ofert un sacrifici cruent i aspergint la sang en el propiciatori. Aquest ritual mostrava que «encara no s’ha manifestat el camí d’accés al santuari» del cel. Només amb Jesús es verifica un canvi complert del sacerdoci i de la Llei (7,12). L’autor des de l’inici fins ara ha afirmat que Jesús, constituït «gran sacerdot», ha penetrat els cels (4,14) i s’ha ofert Ell mateix una vegada per sempre (7,27); per tant ha pres posició a la dreta del tron de la majestat (8,1), i ha esdevingut ministre del veritable tabernacle fet per Déu i no pas pels homes (8,2). Ell porta els dons «reials» (vegeu 10,1), i realitza les promeses del nou pacte (8,6) que consisteixen en la remissió dels pecats i en la definitiva unió amb Déu. Ell mateix pot procurar aquests béns ja que exerceix un ministeri sacerdotal no pas en l’estret espai d’un tabernacle terrenal sinó en el «tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat». I com a «gran sacerdot» no ha pogut entrar en el «lloc santíssim» sense «oferir la sang» (9,7). En efecte, Ell hi ha entrat amb la sang, però no pas segons la manera antiga, amb sang d’animals. Jesús ha entrat en el santuari amb la seva pròpia sang. Els deixebles, acollits en aquest misteri de salvació, ja des d’ara entren amb Ell en el Sant dels Sants.


13/06/2013
Preg…ria per l?Esgl‚sia


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri