Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma

Memòria de sant Sergi de Radonez, de l’Església russa, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 18 de juliol del 1939.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jeremies 7,1-15



El Senyor va comunicar aquesta paraula a Jeremies. Li digué:
--Estigues-te al portal del temple del Senyor i proclama-hi això: "Escolteu la paraula del Senyor, gent de Judà, que entreu per aquestes portes quan voleu adorar-lo. Això us diu el Senyor de l'univers, el Déu d'Israel: Seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, i us deixaré habitar en aquest lloc. No us refieu de les paraules enganyoses repetint: ‘Això és el temple del Senyor, el temple del Senyor, el temple del Senyor!’ Si de veritat seguiu el bon camí i milloreu la vostra conducta, si feu justícia entre les dues parts d'un plet, si no oprimiu els immigrants, els orfes i les viudes, si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres déus, que serien la vostra perdició, jo us deixaré habitar en aquest lloc, a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempre.
»Però vosaltres us refieu de paraules enganyoses que no serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, i després veniu a presentar-vos al meu davant, en aquest temple que porta el meu nom. ¿Penseu que això us salvarà i que podreu continuar cometent coses tan abominables? Aquest temple que porta el meu nom, ¿us penseu que és una cova de lladres? Doncs sí, això és el que jo veig! Ho dic jo, el Senyor.
»Aneu al lloc sagrat de Siló, que en temps passat jo havia fet que portés el meu nom, i veureu en què l'he convertit per culpa de la maldat d'Israel, el meu poble. I ara vosaltres cometeu aquestes mateixes maldats. Us he parlat cada dia i no m'heu escoltat; us he cridat i no m'heu respost. Ho dic jo, el Senyor. Per això, amb el temple que porta el meu nom, del qual us refieu, i amb aquest lloc que us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares, faré el mateix que vaig fer amb Siló. Us trauré de la meva presència, com en vaig treure els vostres germans, els descendents d'Efraïm.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El temple de Jerusalem, que va construir el rei Salomó, s’havia convertit en el cor de la relació del poble d’Israel amb Déu. Era el lloc de la pregària i sobretot del sacrifici. En aquell recinte sant, el creient entrava en comunió amb el Senyor, li donava les gràcies pels beneficis rebuts i rebia el perdó del pecat. Jeremies recorda una veritat antiga de la fe d’Israel, present constantment en els profetes: el temple no és un lloc on es porta a terme un culte exterior, aliè a la vida. Els profetes, a partir d’Isaïes (cap. 1) i després Osees (6,1-6) i Amós (4,4-5), afirmen que Déu no vol sacrificis i oracions d’homes les mans dels quals estan tacades de sang. Violència i injustícia no encaixen amb anar freqüentment a la casa de Déu. Com dirà Jesús: «No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare» (Mt 7,21). La comunió amb Déu, que s’estableix en el temple, implica una vida que es mesura segons l’escolta de la seva paraula i no segons la d’un mateix. En cas contrari es corre el risc d’acontentar-se amb una fe desencarnada, que no es fa vida i amor pel proïsme, que no lluita per la justícia, que no canvia el cor i la història. No n’hi ha prou ni amb les devocions ni amb una oració feta a la mida d’un mateix. El temple és el lloc de la comunitat, del poble de Déu. Allà no estem sols. La fe cristiana, que té les seves arrels en la fe d’Israel, no és una cosa privada entre l’individu i Déu, com si els altres no hi tinguessin res a veure. Per això la fe de vegades és abstracta, no té a veure amb la vida, amb la quotidianitat, perquè és una cosa privada que cadascú gestiona pel seu compte, sense el suport i la correcció dels altres. Jeremies, reproduint la veu del Senyor, afegeix: «Seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, i us deixaré habitar en aquest lloc». Aquest manament es fa realitat en una vida que s’alimenta de la Paraula de Déu, que s’ocupa dels pobres («no oprimeixis el foraster, l’orfe i la vídua»), que es mesura amb la fe dels altres, que no s’abandona a la idolatria. No som deixebles sense posar en pràctica els manaments del Senyor, sense buscar junts el camí de la justícia i de l’amor


18/07/2013
Preg…ria per l?Esgl‚sia


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri