Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma

Memòria del profeta Elies que fou endut al cel i deixà a Eliseu el seu mantell


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jeremies 8,1-13

»En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem, i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l'estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien seguit, els havien consultat i adorat. Aquells ossos no seran recollits ni tornats a enterrar: quedaran com fems sobre la terra. Els qui quedaran d'aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»

«Digues-los: Això pregunta el Senyor:
Els qui cauen, no s'aixequen?
Els qui es desencaminen,
no tornen enrere?
Per què, doncs, aquest poble
va fora de camí?
Per què Jerusalem
va sempre desencaminada?
S'aferren a falòrnies,
es neguen a tornar enrere.
He escoltat atentament:
és insostenible el seu parlar;
ningú no es penedeix
de la seva maldat
ni es pregunta pel que ha fet.
Tots continuen la seva cursa
com cavalls llançats a la batalla.
En el cel, la cigonya
coneix el temps d'emigrar;
la tórtora, la grua i l'oreneta
retornen quan n'és el temps;
però el meu poble no coneix
els decrets del Senyor.
Com podeu dir que sou savis,
que teniu la Llei del Senyor?
La ploma mentidera dels escribes
tan sols ha dut la mentida.
Els savis se senten avergonyits,
s'espanten, estan atrapats.
Si refusen la paraula del Senyor,
quina saviesa els queda?

»Per això donaré a d'altres
les seves dones,
i els seus camps a uns nous amos;
perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
Aviat troben remei
per a la ferida del meu poble.
Li diuen: "Tot va bé, tot va bé",
quan res no va bé!
El seu comportament és detestable
i han hagut d'avergonyir-se'n,
ells que no s'avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l'hora del càstig.
Ho diu el Senyor.

»Quan vull collir-ne els fruits,
no hi ha raïms als ceps
ni figues a les figueres.
S'ha marcit el seu fullatge:
els posaré en mans dels qui passen.
Ho dic jo, el Senyor.»

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Ni tan sols després de la mort hi ha pau per a qui es deixa atrapar per la idolatria. És el més deshonrós que hi pot haver, el més allunyat de l’amor per la vida i per una digna sepultura després de la mort. Per què hi ha tanta duresa en les paraules del profeta? No són amenaces ni càstigs infligits per Déu. Són la descripció d’una situació que és conseqüència de determinades decisions, és a dir, d’una vida gastada per la vanitat dels ídols. La conseqüència no pot ser altra que un final ignominiós. No obstant això, sempre hi ha una possibilitat d’invertir aquest destí de mort. El Senyor ofereix sempre possibilitats a l’home perquè torni a ell, com llegim: «Els qui cauen, no s’aixequen? Els qui es desencaminen, no tornen enrere? Per què, doncs, aquest poble va fora de camí?». Sí, el qui es perd pot tornar sempre. Però hem de reflexionar sobre els nostres comportaments, no actuar pensant que el que fem sempre és el més just. La Paraula de Déu ens ajuda a reflexionar, a tornar al fons de nosaltres mateixos, ens corregeix. Sí, també és veritat per a nosaltres: «Ningú no es penedeix de la seva maldat ni es pregunta pel que ha fet. Tots continuen la seva cursa com cavalls llançats a la batalla». Ens dominen el costum i l’instint. No ens parem a reflexionar i per tant, res no canvia en nosaltres ni fora de nosaltres. La saviesa per viure bé ve d’escoltar fidel i contínuament la paraula del Senyor. Sense aquesta saviesa quedem presos d’una visió estreta de la realitat. Per segona vegada (vegeu 6,14), Jeremies repeteix l’amonestació: «Aviat troben remei per a la ferida del meu poble. Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”, quan res no va bé!». Com en són de certes aquestes paraules també avui! Molts parlen de pau pensant que estan en pau amb ells mateixos, evitant de mirar la injustícia i la violència de la societat per viure tranquils. La pau no arribarà fent cas omís dels dolors del món i dels pobres. En lloc de avergonyir-nos del mal que hi ha en cada un de nosaltres, ho acceptem i ho justifiquem tot, fins el mal, com si això fos normal per salvar-se un mateix i posar-se en lloc segur. El profeta ens convida a no tenir por de reconèixer el mal que hi ha en nosaltres.


20/07/2013
Preg…ria de la vig¡lia


Agenda de la setmana
FEB
19
Diumenge 19 de febrer
Litúrgia del diumenge
FEB
20
Dilluns 20 de febrer
Pregària per la pau
FEB
21
Dimarts 21 de febrer
Pregària amb Maria, mare del Senyor
FEB
22
Dimecres 22 de febrer
Pregària dels apòstols
FEB
23
Dijous 23 de febrer
Pregària per l'Església
FEB
24
Divendres 24 de febrer
Pregària de la santa creu
FEB
25
Dissabte 25 de febrer
Pregària de la vigília
FEB
26
Diumenge 26 de febrer
Litúrgia del diumenge