Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma

Memòria de Marta. Acull Jesús, el Senyor, a casa seva.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jeremies 10,17-25

Recull de terra el farcell,
tu que vius en ple setge!
El Senyor anuncia això:
«Aquesta vegada llançaré amb la fona
els habitants d'aquest país,
d'un cop de mà els faré arribar
on ara apunto.»

Ai de mi! Quina desfeta!
Se m'ha obert la ferida.
Jo pensava:
«Com podré suportar aquest mal!»
Sóc com una tenda devastada.
N'han arrencat totes les cordes:
els fills m'han abandonat,
no me'n queda cap.
Ja no em plantarà ningú la tenda,
no hi haurà qui n'alci la lona.

Els pastors eren uns necis,
no consultaven el Senyor;
per això, com que no han tingut seny,
tot el ramat se'ls ha esgarriat.
Atenció, arriben notícies:
S'acosta una gran remor
del país del nord
que convertirà les viles de Judà
en un desert,
en un refugi de xacals.

Senyor, veig que l'home
no és amo de la seva conducta:
quan camina,
no orienta els seus passos.
Corregeix-me, Senyor,
però amb mesura;
no amb enuig,
que no en quedaria res.
Aboca la teva indignació
sobre les nacions que no et coneixen,
sobre els pobles
que no invoquen el teu nom.
Han devorat els fills de Jacob:
els han devorat, els han consumit,
han devastat el seu país.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

«Ai de mi! Quina desfeta! Se m’ha obert la ferida. Jo pensava: «Com podré suportar aquest mal!» En aquestes paraules dels habitants d’una ciutat destruïda sentim ressonar el seu dolor i el dels molts pobles que avui es veuen aixafats per la guerra. Podran suportar el seu dolor? Es guarirà la seva ferida? Cada vegada que obrim la Bíblia no podem evitar fer-nos aquesta pregunta perquè la Paraula de Déu ens ajuda a mirar els sofriments dels homes. De vegades hi ha pocs pastors, poca gent que s’ocupi d’aquest dolor: «Els pastors eren uns necis, no consultaven el Senyor; per això, com que no han tingut seny, tot el ramat se’ls ha esgarriat». Falten bons samaritans que sàpiguen inclinar-se sobre les ferides dels qui pateixen. S’afegeix a aquesta circumstància la desorientació i la incertesa d’aquest temps de crisi. Molts tenen la sensació que «l’home no és amo de la seva conducta». D’altres que «quan camina no orienta els seus passos». El món s’ha endurit per a molts, sobretot pels pobres, que sovint queden abandonats a la seva sort, com «ovelles sense pastor». Qui s’ocuparà d’ells? Ens dirigim al Senyor perquè ens ajudi: «Corregeix-me, Senyor, però amb mesura; no amb enuig, que no en quedaria res». La reacció de l’home de fe no consisteix en lamentar-se o culpar-ne d’altres, sinó sobretot invocar l’ajuda del Senyor i oferir la seva disponibilitat per fer un món més just. La paraula del Senyor abans que cap altra cosa «corregeix» la nostra mandra i resignació. La paraula ens diu que les coses poden canviar si comencem per canviar nosaltres mateixos. Tots som cridats a ser millors, a canviar-nos a nosaltres mateixos per poder transformar el món.


29/07/2013
Preg…ria pels pobres


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri