Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jeremies 24,1-10



Després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, va deportar al seu país des de Jerusalem el rei de Judà, Jeconies, fill de Joiaquim, juntament amb els prohoms de Judà, els ferrers i els serrallers, el Senyor em va mostrar dos cistells de figues posats l'un al costat de l'altre davant el temple del Senyor. En un dels cistells hi havia figues molt bones, tan bones com les figues primerenques, i a l'altre hi havia figues molt dolentes, tant que no es podien menjar.
El Senyor em va dir:
--Què veus, Jeremies?
Vaig respondre:
--Figues: les bones són molt bones; però les dolentes ho són tant, que no es poden menjar de tan dolentes.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula:
--Això diu el Senyor, Déu d'Israel: Així com dóna gust de mirar aquestes figues bones, jo també miraré amb benvolença els deportats de Judà al país dels caldeus, que jo mateix he expulsat d'aquesta ciutat. Posaré sobre ells la meva mirada benvolent i els faré tornar en aquesta terra, els reconstruiré per no enderrocar-los més i els plantaré per no arrencar-los més. Els obriré el cor perquè em coneguin: sabran que jo sóc el Senyor. Ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu: es convertiran a mi de tot cor.
»En canvi, això diu el Senyor: Tractaré igual com figues que, de tan dolentes, no es poden menjar, Sedecies, rei de Judà, la seva cort i la resta dels habitants de Jerusalem, els que queden en aquest país i els que habiten al país d'Egipte. En faré un espectacle esgarrifós per a tots els reialmes de la terra. Seran motiu d'insults i de sàtires, tema d'escarni i de malediccions pertot arreu on els dispersaré. Enviaré contra ells l'espasa, la fam i la pesta, fins que desapareixeran de la terra que jo els vaig donar, a ells i als seus pares.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

La història no és una elecció entre bons i dolents realitzada segons criteris humans. No és com la fruita, sobretot com les figues de dos cistells col•locats l’un davant de l’altre, un cistell ple de figues dolces, com les primerenques, i l’altre, en canvi, ple de fruita tan dolenta que no es pot menjar. Conèixer i assenyalar els signes dels temps significa entendre la voluntat divina, llegir la història com el Senyor la llegeix i la guia. Però les aparences poden enganyar. Després de la primera deportació a Babilònia, era fàcil concloure que els exiliats a la capital de l’imperi de Nabucodonosor eren els més pecadors, els rebutjats pel Senyor, els veritables culpables. En canvi, els que s’havien quedat a Jerusalem, començant pel rei Sedecies, es pensaven ser justos, perquè el rei caldeu els havia salvat de la deportació. La història es mou segons el designi de Déu i no segons el dels homes. I el Senyor mostra la seva preferència pels pobres i els afligits, els perseguits i els presoners. Els deportats a Babilònia tindran totes les benediccions: tornaran a casa i mai més seran desplaçats. En canvi, els supervivents del país, amb Sedecies al capdavant, seran expulsats del país i no hi tornaran. Com diu Jesús: «Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers» (Mt 19,30). Els que se sentien segurs no trobaran el seu lloc, mentre que els pobres, els últims, ocuparan els primers llocs. El curs de la història depèn del Senyor que la guia amb força, però mai de manera prepotent, i sempre nova. Allò que compta és entrar en l’aliança d’amor que Ell proposa al seu poble, fonamentada en un cor que el conegui i el reconegui com l’únic Senyor a qui es pot confiar la vida. Pertànyer a Déu és la font de la felicitat. Tornar a Ell és la font de tota benaurança. Com llegim en el mateix profeta Jeremies: «L’aliança que jo pactaré amb el casal d’Israel després d’aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble» (31,33 ).


31/08/2013
Preg…ria de la vig¡lia


Agenda de la setmana
NOV
27
Diumenge 27 de novembre
Litúrgia del diumenge
NOV
28
Dilluns 28 de novembre
Pregària pels pobres
NOV
29
Dimarts 29 de novembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
NOV
30
Dimecres 30 de novembre
Pregària dels apòstols
DES
1
Dijous 1 de desembre
Pregària per l'Església
DES
2
Divendres 2 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
3
Dissabte 3 de desembre
Pregària de la vigília
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge