Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Jeremies 36,1-32



L'any quart de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, Jeremies va rebre del Senyor aquesta paraula:
--Pren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que t'he comunicat sobre Israel, sobre Judà i sobre totes les nacions, des del dia que et vaig cridar, en temps de Josies, fins al dia d'avui. Qui sap si la gent de Judà, quan sentin les desgràcies que penso enviar-los, abandonaran cadascú el mal camí i els podré perdonar les culpes i pecats.
Jeremies va cridar Baruc, fill de Nerià, i li anà dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat; Baruc les va escriure en un rotlle. Després Jeremies donà aquest encàrrec a Baruc:
--A mi no m'és permès d'entrar al temple del Senyor. Entra-hi tu un dia de dejuni i llegeix al poble el rotlle on has escrit les paraules del Senyor que jo t'he dictat; llegeix-les de manera que les senti tota la gent de Judà, que hi acudeix des de les diverses poblacions. Qui sap si llavors presentaran al Senyor la seva súplica i cadascú es convertirà del mal camí: és gran l'enuig ardent amb què el Senyor amenaça aquest poble!
Baruc, fill de Nerià, complí tot el que li havia manat el profeta Jeremies i va anar al temple del Senyor a llegir-hi el rotlle que contenia les paraules del Senyor. El mes novè de l'any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, havia estat proclamat un dejuni davant el Senyor per a tots els de Jerusalem i per a tota la gent que acudien a Jerusalem de les diverses poblacions de Judà. Baruc va llegir a tot el poble les profecies de Jeremies en el temple del Senyor, a l'estança de Guemariahu, fill del canceller Xafan, a l'atri superior, tocant a l'entrada de la porta Nova del temple del Senyor. Quan Micàiehu, fill de Guemariahu, fill de Xafan, va sentir les paraules del Senyor escrites en aquell llibre, va baixar al palau reial, a l'estança del canceller, on eren reunits tots els prohoms: el canceller Elixamà, Delaiahu, fill de Xemaiahu, Elnatan, fill d'Acbor, Guemariahu, fill de Xafan, Sidquiahu, fill d'Hananiahu, i altres prohoms. Micàiehu els va contar tot el que havia sentit mentre Baruc llegia el llibre al poble. Llavors tots ells van enviar Jehudí, fill de Netaniahu, fill de Xelemiahu, fill de Cuixí, que digués a Baruc:
--Pren el rotlle que has llegit al poble i vine.
Baruc, fill de Nerià, va prendre el rotlle i anà al lloc on eren reunits. Ells li van dir:
--Seu, si et plau, i llegeix-nos aquest rotlle.
Baruc els el va llegir. Tot sentint aquelles paraules, es miraven esglaiats els uns als altres. Després van dir a Baruc:
--Hem de comunicar al rei totes aquestes profecies.
També li digueren:
--Explica'ns com has recollit el que ell va dir.
Baruc respongué:
--Ell mateix em dictava totes aquestes profecies i jo les anava escrivint amb tinta directament en el rotlle.
Llavors els prohoms digueren a Baruc:
--Aneu a amagar-vos, tu i Jeremies, i que ningú no sàpiga on sou.
Després de deixar el rotlle a l'estança del canceller Elixamà, entraren a trobar el rei per la banda del pati i li van explicar tot l'afer. El rei va enviar Jehudí a recollir el rotlle a l'estança del canceller Elixamà. Jehudí el va llegir en presència del rei i de tots els prohoms que estaven drets envoltant-lo. Era el mes novè: el rei s'estava a la residència d'hivern i tenia el braser encès al seu davant. Cada vegada que Jehudí acabava de llegir tres o quatre columnes del rotlle, el rei, amb el ganivet del canceller, tallava el bocí ja llegit i el tirava al foc del braser; d'aquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc. Ni el rei ni els qui l'envoltaven no es van esglaiar ni s'esquinçaren els vestits en sentir tot allò. Elnatan, Delaiahu i Guemariahu pregaren al rei que no cremés el rotlle, però ell ni se'ls va escoltar. A més, el rei va manar al seu fill Jerahmeel, a Seraiahu, fill d'Azriel, i a Xelemiahu, fill d'Abdeel, que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies. Però el Senyor els va mantenir amagats.
Després que el rei hagué cremat el rotlle que Baruc havia escrit amb les profecies dictades per Jeremies, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta. Li digué:
--Pren un altre rotlle i escriu-hi totes aquelles profecies que contenia el rotlle cremat per Joiaquim, rei de Judà. I digues a Joiaquim, rei de Judà: "Això et fa saber el Senyor: Tu has cremat aquest rotlle tot dient: ‘Com t'atreveixes a escriure que vindrà el rei de Babilònia a devastar aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?’ Per tant, això fa saber el Senyor a Joiaquim, rei de Judà: Cap descendent seu no s'asseurà al tron de David. Les seves despulles quedaran exposades a la calor del dia i al fred de la nit. A ell, als seus descendents i als seus prohoms, els demanaré comptes de la seva culpa i faré caure damunt d'ells, damunt els habitants de Jerusalem i damunt la gent de Judà, totes les desgràcies que els he anunciat i que ells no han volgut escoltar."
Jeremies va prendre un altre rotlle, el va donar al secretari Baruc, fill de Nerià, i li tornà a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim, rei de Judà, havia tirat al foc. I encara n'hi va afegir moltes de semblants.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Els oracles que Jeremies transmet al poble, els que el Senyor li havia comunicat, no es poden desaprofitar. La Paraula de Déu és un tresor inestimable i ha de ser conservada i custodiada amb devoció i veneració: la seva sacralitat prové de l’Esperit que l’ha inspirada, i amb l’Esperit ha estat rebuda i escrita. Així doncs, no és d’estranyar que el profeta rebi l’ordre divina d’escriure tot el que se li ha comunicat. D’altra banda, els oracles que es transmeten a Israel i a totes les nacions estan tan plens de força que, si es llegeixen davant de tot el poble, susciten sentiments de conversió: «Qui sap si la gent de Judà, quan sentin les desgràcies que penso enviar-los, abandonaran cadascú el mal camí i els podré perdonar les culpes i pecats» (v. 3). El Senyor, fins al final, confia que el seu poble entendrà que ha de canviar i així se salvaran del desastre els que escoltin la seva paraula. Els mitjans per arribar a la conversió, que el Senyor proposa són dos: la humiliació i la pregària. El Senyor fa un últim intent amb el seu poble, rebel i tossut, i diu: «Qui sap si llavors presentaran al Senyor la seva súplica» (v. 7). Es tracta de vèncer els dos enemics més aferrissats de l’home espiritual: l’orgull i la llunyania de Déu, que són responsables de l’aridesa del cor i de la confusió en la vida. Tanmateix, com en la història dels esclaus alliberats i després fets captius de nou pels mateixos amos (cap. 34), també aquí la força del mal es deixa sentir de manera particular. El rei Joiaquim, home de sentiments terrenals i sense escrúpols, crema el rotllo escrit que conté els oracles divins que havia comunicat Jeremies. La majoria dels seus ministres accepten de ser còmplices del mal. Només tres s’oposen al que fa el rei. La Paraula no s’aturarà i un rotllo nou reemplaçarà el primer rotlle cremat per Joiaquim.


23/09/2013
Preg…ria pels pobres


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri