Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

1r Macabeus 4,36-61

Llavors Judes i els seus germans van dir:
--Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar.
Concentrat tot l'exèrcit, pujaren a la muntanya de Sió. Allí van trobar el santuari devastat, l'altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes. Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap. Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu.
Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple. Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades. Es van preguntar què n'havien de fer, de l'altar dels holocaustos que havia estat profanat, i van tenir la bona pensada d'enderrocar-lo, per evitar que es convertís en motiu de vergonya, ja que els pagans l'havien profanat. Van enderrocar, doncs, aquest altar i van dipositar-ne les pedres a la muntanya del temple en un lloc apropiat, fins que no es presentés algun profeta que resolgués la qüestió.
Després, amb pedres no tallades, com prescriu la Llei, van construir un altar nou semblant a l'anterior. Van restaurar el temple i l'interior del santuari. Consagraren també els atris. Feren encara objectes sagrats nous i van instal·lar dins el santuari el canelobre, l'altar de l'encens i la taula dels pans d'ofrena. Van cremar encens a l'altar i encengueren els gresols del canelobre, que van il·luminar el santuari. Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprès.
El dia vint-i-cinc del mes novè, que és el de quislev, de l'any cent quaranta-vuit, els jueus es van llevar de bon matí per oferir, segons la Llei de Moisès, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir. Exactament l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals. Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victòria. Durant vuit dies van celebrar la consagració de l'altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança.
Van ornamentar també la façana del temple amb corones d'or i amb petits escuts, van restaurar-ne les entrades i les dependències i les proveïren de portes. El poble respirava una immensa alegria. Per fi quedava enrere l'oprobi que els pagans els havien infligit.
Judes i els seus germans, amb tota l'assemblea d'Israel, van decidir de celebrar amb goig i alegria la consagració de l'altar cada any, a la mateixa època, durant vuit dies a comptar des del vint-i-cinc del mes de quislev.
En aquell temps van envoltar la muntanya de Sió d'altes muralles i sòlides torres per evitar que els pagans tornessin a trepitjar aquell lloc com havien fet abans. Judes va posar-hi una guarnició per a defensar-lo. També fortificà Betsur per dotar el poble d'una fortalesa per la banda d'Idumea.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Judes i el seu poble, després de la victòria sobre l’exèrcit sirià liderat per Lísies, es van dirigir a Jerusalem. En entrar a la ciutat es van dirigir al temple i presenciaren una escena dramàtica: «Allí van trobar el santuari devastat, l’altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes» (v. 38). L’autor sagrat al•ludeix a la tristesa i al dolor de tot el poble de Judà pel que veien. Escriu el text: «Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap. Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu.» (vv. 39-40). Judes va decidir que un grup dels seus mantingués sota control a la guarnició siriana atrinxerada a l’Akra de la ciutat, mentre ell s’ocupava de la purificació del temple i de la restauració del culte. En primer lloc va fer destruir l’altar que els pagans havien modificat i que havien utilitzat per celebrar «els holocaustos de la abominació devastadora» (1,54). Les pedres que havien estat profanades es van col•locar en un lloc a part a l’espera que sorgís un profeta que pogués determinar com s’havien de tornar a posar. No sempre es veu clar el que s’ha de fer i pot ser sensat esperar que el Senyor inspiri les paraules apropiades. En qualsevol cas, era urgent reconstruir el santuari. Per això es van posar immediatament a treballar per reconstruir l’altar, «com prescriu la Llei », és a dir, amb pedres no treballades, que no hagin tocat ferro, perquè profanaria la pedra, com indicava la llei mosaica (Ex 20,25). Segons la tradició jueva, tampoc la Torà no podia escriure’s amb ploma de metall, material amb el qual es construïen els instruments de guerra. La narració de la construcció de l’altar i de la seva consagració vol destacar la centralitat que assumeix el culte al Senyor per la religiositat que Judes vol afirmar per al seu poble. La celebració va tenir lloc al any 164 aC, exactament tres anys després que Antíoc hagués començat a oferir sacrificis idòlatres (1,59). La festa va durar vuit dies, com la dedicació del temple de Salomó (1Re 8,65-66) i la festa dels Tabernacles. L’autor assevera que el sacrifici es va celebrar «com prescriu la Llei ». D’aquesta manera indica que es va restablir el veritable culte al Senyor i tot el poble va poder manifestar la seva alegria que reparava el dolor que havien sentit a l’inici, quan van veure la profanació de l’altar. En aquella ocasió no es va tractar simplement d’una restauració de les pedres sinó d’una represa de l’aliança que tot el poble d’Israel havia de viure amb fidelitat. Per això es va instituir la festa de la Dedicació , que s’havia de celebrar cada any durant el mes de desembre. És la festa que l’evangelista Joan recorda amb el nom grec de Encàinia (10,22) i que els jueus encara celebren amb el nom de Hanukkah, que significa, precisament, «dedicació».


21/10/2013
Preg…ria per la pau


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri