Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

1r Macabeus 5,55-68

Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida, Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l'exèrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bèl·liques i van dir:
--Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre.
Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jàmnia. Però Gòrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla. Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites. No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses, però no eren pas d'aquella mena d'homes als quals havia estat concedit de salvar Israel. En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s'estenia la seva fama. La gent s'apinyava al seu voltant i els aclamava.
Judes va sortir amb els seus germans a lluitar contra els edomites, els descendents d'Esaú que vivien al sud del país, i es va apoderar d'Hebron i dels pobles del voltant. Va enderrocar les fortificacions de la ciutat i va calar foc a les torres de la muralla. Després emprengué la marxa contra els filisteus i travessà Mareixà. Aquell dia uns sacerdots, volent fer l'heroi, van sortir temeràriament a combatre i van caure en la lluita. Després Judes es va desviar cap a Asdod, al país dels filisteus: va enderrocar-ne els altars, va cremar les estàtues dels seus déus i saquejà les ciutats. Finalment se'n tornà a Judà.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Judes, abans de sortir al costat dels seus germans en diferents expedicions, havia encarregat a dos lloctinents, Josep i Azaries, que mantinguessin l’ordre en Judea, que la defensessin d’atacs eventuals, però que no lliuressin «cap batalla contra els pagans» (vv. 18-19). Però ells, ansiosos de protagonisme, van desobeir l’ordre rebuda: «Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre» (v. 57). I van atacar les tropes sirianes de Filistea. Les ànsies de protagonisme, junt amb la desobediència, els va costar a ells i als jueus una amarga derrota, com s’indica en el text: «No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota» (v. 61). Era una lliçó sens dubte amarga però també clara: la salvació no depèn de les qualitats que un tingui sinó del Senyor i de l’obediència d’aquell a qui el Senyor confia la tasca de guiar el seu poble. En aquest cas va ser clara la posició de Judes i el que havia demanat als dos lloctinents. Aquest és el sentit de la frase que tanca aquest amarg episodi: «no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel» (v. 62). Acabava de passar la festa de la Pentecosta i Judes amb els seus germans, i recoberts de glòria, es va dirigir novament a Idumea, on va saquejar dues importants ciutats: Hebron, una antiquíssima ciutat coneguda per la història d’Abraham i de David, que la va convertir en capital del seu regne, i Mareixà, una antiga ciutat cananea que en l’època hel•lenista estava sota domini edomita. Judes va derrotar tant els edomites, «els descendents d’Esaú», com els sacerdots que volien oposar resistència. La marxa victoriosa de Judes va continuar fins a Asdod, ciutat de la costa filistea a mig camí entre Jafa i Gaza, cèlebre pel seu temple de Dagon (1Sa 5-6). La destrucció dels altars subratlla un cop més el caràcter estrictament religiós de la revolució dels Macabeus que tenia com a objectiu, precisament, restablir el veritable culte i difondre’l en altres terres.


25/10/2013
Preg…ria de la santa creu


Agenda de la setmana
NOV
27
Diumenge 27 de novembre
Litúrgia del diumenge
NOV
28
Dilluns 28 de novembre
Pregària pels pobres
NOV
29
Dimarts 29 de novembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
NOV
30
Dimecres 30 de novembre
Pregària dels apòstols
DES
1
Dijous 1 de desembre
Pregària per l'Església
DES
2
Divendres 2 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
3
Dissabte 3 de desembre
Pregària de la vigília
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri