Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

1r Macabeus 9,1-22

Assabentat Demetri que Nicànor i el seu exèrcit havien sucumbit en la batalla, envià una altra vegada Bàquides i Àlcim a Judà amb les seves millors tropes. Les tropes van seguir el camí de Galilea i assetjaren Mesalot, a la regió d'Arbela. Se'n van apoderar i van matar-hi molta gent. El primer mes de l'any cent cinquanta-dos, acamparen davant de Jerusalem. Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d'infanteria i dos mil genets. Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers. Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes. Judes s'adonà que se li havia fos l'exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes. Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:
--Drets i amunt contra l'enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
Però ells l'en volien dissuadir, dient:
--De moment, l'únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
Judes els replicà:
--Fugir davant l'enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l'hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!
L'exèrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l'exèrcit amb els més valents a primera línia. Bàquides era a l'ala dreta. Les falanges d'infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes. La terra tremolava del retruny dels dos exèrcits. La batalla durà des de la matinada fins al vespre. Judes s'adonà que Bàquides i el fort del seu exèrcit eren a l'ala dreta. Llavors ell amb els homes més decidits, apinyats al seu voltant, van esbotzar l'ala dreta i van perseguir l'enemic fins a la serra d'Azara. Els qui eren a l'ala esquerra, veient esbotzada l'ala dreta, van anar a l'encalç de Judes i dels seus pel darrere. La lluita fou aferrissada i va haver-hi moltes baixes d'un costat i de l'altre. També Judes va caure, i els altres van fugir. Jonatan i Simó s'endugueren el cadàver del seu germà i l'enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares. Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes:
«Com és que ha caigut l'heroi,
el qui salvava Israel?»
Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glòria són massa nombrosos per a poder-los escriure.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El capítol nou, després del parèntesi sobre l’acord de Judes amb els romans, reprèn el relat amb la decisió de Demetri I de llançar un fort atac contra Judes. Evidentment la derrota política de Nicanor l’havia molestat molt i potser havia tingut notícia de l’acord estipulat amb els romans. Va preparar, doncs, un gran exèrcit, que van encapçalar Bàquides, governador de la regió, i Àlcim, un dels líders dels jueus que havien acceptat l’hel•lenització. Després d’entrar a Galilea, el gruix de les tropes va acampar a Arbela, on van fer presoners i van assassinar molts jueus. L’exèrcit va continuar cap a Jerusalem però, en no trobar Judes, es va dirigir a Birzait, a pocs quilòmetres cap al nord. En veure un exèrcit tan nombrós i preparat, la majoria dels homes de Judes van fugir. Judes, afectat per un fort desànim per la fugida dels seus, no volia cedir de cap manera i va decidir atacar igualment l’exèrcit selèucida. De fet, fins i tot els qui s’havien quedat amb ell, van intentar dissuadir-lo. Judes, però, va insistir: «Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!» (v. 10). Sens dubte eren paraules elevades i nobles. Judes lluitava pel triomf de la causa jahvística. Però és curiós que aquesta vegada en el text no es reclami l’ajuda de Déu abans de la batalla contra un enemic molt més fort. L’exèrcit enemic va envoltar el petit grup de combatents jueus. Judes va decidir enfrontar-se a l’ala més forta liderada per Bàquides i la va fer recular però el van atacar per l’esquena, va ser assassinat i tots es van dispersar. La mort de Judes va significar una incalculable pèrdua per als jueus. Tots la van lamentar profundament: «Com és que ha caigut l’heroi, el qui salvava Israel?» (v. 21). La figura de Judes és vista com un «salvador» de la mateixa manera que els altres jutges d’Israel en el sentit que amb les seves victòries havia aconseguit trencar el jou de l’opressió religiosa i política a què estava sotmès Israel. Tanmateix, no cal oblidar que en la perspectiva bíblica, inclosa la dels macabeus, el veritable «salvador d’Israel» és el Senyor. I és ell qui comparteix el poder amb aquells que li són fidels. I Judes Macabeu és un d’ells.


06/11/2013
Preg…ria amb els sants


Agenda de la setmana
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge
DES
5
Dilluns 5 de desembre
Pregària pels malalts
DES
6
Dimarts 6 de desembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
DES
7
Dimecres 7 de desembre
Pregària amb els sants
DES
8
Dijous 8 de desembre
Festa de la Immaculada Concepció de Maria
DES
9
Divendres 9 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
10
Dissabte 10 de desembre
Pregària de la vigília
DES
11
Diumenge 11 de desembre
Litúrgia del diumenge

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri