Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària - la preg...cada dia com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

La pregària cada dia


 
versió per imprimir

Icona del Sant Rostre
Església de Sant Egidi
Roma


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

1r Macabeus 9,50-73

De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d'altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon. Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel. Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva. Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonà a la ciutadella de Jerusalem.
El mes segon de l'any cent cinquanta-tres, Àlcim ordenà d'enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l'obra dels profetes. Just quan començava l'enderroc, Àlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La paràlisi li impedia fins d'obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament. Aquells mateixos dies va morir, enmig de terribles sofriments. Quan Bàquides va saber que Àlcim havia mort, se'n tornà cap al rei Demetri. El país de Judà va gaudir de pau durant dos anys.
Tots els jueus infidels es van reunir en consell i es digueren:
--Ara que Jonatan i els seus partidaris viuen tranquils i refiats, fem venir Bàquides i que els agafi tots en una sola nit.
I anaren a trobar Bàquides per consultar-li aquest pla. Ell emprengué la marxa amb un nombrós exèrcit i encarregà secretament per carta a tots els seus aliats de Judea que agafessin Jonatan i els seus. Però, com que el pla fou descobert, l'operació va fracassar. Al contrari, els de Jonatan van agafar uns cinquanta homes del país, que havien dirigit aquell complot, i els van executar. Després Jonatan i Simó, amb els seus partidaris, van retirar-se a Betbasí, al desert, van reconstruir-ne les ruïnes i la van fortificar. Davant aquestes notícies, Bàquides va concentrar tots els seus efectius i convocà també els seus partidaris de Judea. En arribar a Betbasí, hi va posar setge i la va atacar durant molts dies fent servir màquines de guerra.
Jonatan deixà el seu germà Simó encarregat de la ciutat i amb un escamot va efectuar una ràtzia pel país. Derrotà Odomerà amb el seu clan i la tribu de Fasiron en el seu campament mateix. Però, després de la derrota, van pujar contra Bàquides fent costat a les tropes de Jonatan. Llavors Simó i els seus van fer una sortida i calaren foc a les màquines de guerra. Van atacar Bàquides i el destrossaren completament. Bàquides va quedar profundament afectat pel fracàs dels seus plans. Enfurismat contra els jueus infidels que li havien aconsellat aquella expedició, en va fer matar molts, i decidí de tornar-se'n al seu país.
En saber-ho, Jonatan li va enviar ambaixadors per concloure un tractat de pau amb ell i per negociar la devolució de presoners. Bàquides acceptà les propostes de Jonatan. Li va jurar que, mentre visqués, no buscaria mai més de fer-li mal, i li va restituir els presoners que havia fet abans al país de Judà. Bàquides se'n tornà al seu país i no va tornar mai més al territori jueu.
Així va acabar la guerra a Israel. Jonatan s'instal·là a Micmàs. Allí es posà a governar el poble i a fer desaparèixer els impius d'enmig d'Israel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Aquesta segona part del capítol 9, després d’haver narrat la intensificació del conflicte, acaba amb el restabliment de la pau entre els jueus i Bàquides. L’autor conclou el passatge escrivint: «Així va acabar la guerra a Israel. Jonatan s’instal•là a Micmàs. Allí es posà a governar el poble i a fer desaparèixer els impius d’enmig d’Israel» (v. 73). Per a Bàquides, en realitat, no va ser una decisió espontània. Va haver de cedir a la pau a causa de les contínues derrotes que patia davant els jueus. La decisió inicial era arribar a una victòria definitiva sobre Jonatan, fins al punt que va començar una obra extraordinària de fortificació d’algunes ciutats que havien estat escenari d’anteriors operacions bèl•liques, com Emmaús, Bet-horon, Betel, Gèzer i també la ciutadella de Jerusalem, on va mantenir presoners els jueus que havia pres com a ostatges. També Àlcim, per la seva part, va començar els treballs de renovació del temple demolint el mur del «pati interior del temple», al qual tenien accés els israelites des de l’atri exterior on podien entrar també els pagans. D’aquesta manera destruïa «l’obra dels profetes» que havien construït el temple. Aquesta ofensa li va valer el càstig de Déu amb un atac de paràlisi. Bàquides va aconseguir reprimir durant dos anys la resistència dels jueus. Després va voler organitzar una conjura per capturar Jonatan, però aquest va fugir cap a Betbasi, una vella fortalesa situada al sud de Betlem que va ser adequadament fortificada. Bàquides es va dirigir a la ciutat per intentar conquerir-la. Jonatan va ser habilíssim, perquè mitjançant diverses incursions va aconseguir debilitar l’exèrcit sirià mentre feia aliats entre les tribus veïnes. Va llançar un atac final contra Bàquides i el va derrotar: «Van atacar Bàquides i el destrossaren completament. Bàquides va quedar profundament afectat pel fracàs dels seus plans» (v. 68). L’autor subratlla la humiliació de Bàquides per una derrota tan dolorosa. Va ser tant gran el desànim que va decidir no tornar al seu país. Però no va deixar de desfogar la seva ira contra aquells jueus traïdors («jueus infidels») que no li havien donat la informació adequada sobre les forces reals de Jonatan. Va pensar a fer un pacte de pau amb els jueus. Jonatan, en saber-ho, de seguida va enviar uns missatgers a Bàquides i va negociar hàbilment la pau. Jonatan es va establir a Micmàs, una localitat situada al nord de Jerusalem, en el camí que des de Betel baixava cap a Jericó, i va tenir cinc anys de pau durant els quals va continuar la seva política de càstig exemplar contra els impius, sempre que era possible. L’autor el compara els jutges dels temps antics, és a dir, a un guerrer que lliura les batalles del Cel.


08/11/2013
Preg…ria de la santa creu


Agenda de la setmana
NOV
27
Diumenge 27 de novembre
Litúrgia del diumenge
NOV
28
Dilluns 28 de novembre
Pregària pels pobres
NOV
29
Dimarts 29 de novembre
Pregària amb Maria, mare del Senyor
NOV
30
Dimecres 30 de novembre
Pregària dels apòstols
DES
1
Dijous 1 de desembre
Pregària per l'Església
DES
2
Divendres 2 de desembre
Pregària de la santa creu
DES
3
Dissabte 3 de desembre
Pregària de la vigília
DES
4
Diumenge 4 de desembre
Litúrgia del diumenge