LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Festa de l'Assumpció de Maria Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dimecres 15 de agost

Festa de l'Assumpció de Maria


Primera Lectura

Apocalipsi 11,19; 12,1-6.10

Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l'arca de l'aliança de Déu, mentre esclataven llamps i tronades, la terra tremolava i queia una gran pedregada.
Llavors aparegué al cel un gran senyal prodigiós: una dona que tenia el sol per vestit, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava afligida pels dolors del part.
També aparegué al cel un altre senyal prodigiós: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d'infantar per devorar-li el fill així que nasqués. La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l'alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
--Ara és l'hora de la salvació,
del poder i del regnat del nostre Déu,
i el seu Messies ja governa,
perquè l'acusador dels nostres germans,
el qui els acusava nit i dia
davant el nostre Déu,
ha estat expulsat.

Salm responsorial

Salm 44 (45)

Antífona

Cantem al Senyor, el nostre Déu, i el nostre rei.

= Un bon auguri em surt del cor. †
Dedico al rei el meu poema,
la meva llengua és àgil com una ploma d’escrivà.

= Ets el més bell dels fills dels homes, †
exhalen gràcia els teus llavis:
Déu t’ha beneït per sempre.

- Cenyeix-te l’espasa, valent,
vesteix-te d’honor i majestat.

- Amb majestat triomfant, guia el teu carro
a favor de la veritat i la clemència.

- Seran terribles les proeses del teu braç
i penetrants les teves fletxes.

- Els pobles cauran als teus peus,
es rendiran els enemics del rei.

- Que el teu tron, oh déu, desafiï els segles
i el teu ceptre reial sigui un ceptre just.

= Tu estimes la justícia i detestes la maldat; †
per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys
i t’ha ungit, oh déu, amb olis i perfums de festa.

- T’impregnen el vestit mirra, àloes i càssies,
des dels palaus de vori t’alegren les arpes.

- Entre les teves dames hi ha filles de reis;
tens la reina a la dreta, vestida amb or d’Ofir.

- Escolta, filla, mira i estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare.

- El rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: prosterna’t davant d’ell.

- La ciutat de Tir ve amb els seus regals,
els més rics del poble busquen el teu favor.

- Arriba la princesa plena de glòria,
el seu vestit és de brocats d’or.

- Guarnida amb brodats és conduïda al rei;
l’acompanya el seguici de donzelles amigues.

- Conduïdes entre cants de festa,
entren al palau del rei.

- En lloc dels teus pares s’alçaran els teus fills;
els nomenaràs governants de tota la terra.

- Vull perpetuar la memòria del teu nom.
Que els pobles et lloïn per sempre més.

Segona Lectura

1a Corintis 15,10-27a

Però per gràcia de Déu sóc el que sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.
Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts? Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe. Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d'ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat. I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats. En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
Però, de fet, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida. Però cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia; després, el dia que ell vindrà, els qui són de Crist. Llavors arribarà la fi, quan ell destituirà tota mena de potència, d'autoritat i de poder i posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè Crist ha de regnar fins que Déu haurà posat tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la mort, perquè, segons l'Escriptura, Déu ho ha posat tot sota els seus peus. Quan el Crist dirà: «Tot està sotmès», és obvi que no hi inclourà Déu, que és justament qui li haurà sotmès tota cosa.

Lectura de l'Evangeli

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 1,39-56

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
»Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.

»Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Homilia

En el cor del mes d'agost, l'Església d'Orient i la d'Occident celebren conjuntament la festa de l'Assumpció de Maria al cel. Sant Teodor Estudita, sorprès davant aquest misteri, es preguntava: «Amb quines paraules explicaré el teu misteri? La meva intel·ligència té dificultats... és un misteri insòlit i sublim, que transcendeix totes les nostres idees». I afegia: «Aquella que és mare donant a llum és verge incorrupta, perquè el que era engendrat era Déu. Així en la teva dormició vital, diferenciant-te de tots els altres, tu sola amb ple dret et revesteixes de la glòria de la persona completa en ànima i cos». I concloïa: «T'has adormit, sí, però no per morir; ets assumpta, però no deixes de protegir la nissaga humana».
La festa d'avui recorda l'última etapa del viatge que Maria va començar just després de la salutació de l'àngel. Hem escoltat en l'Evangeli segons Lluc que «per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la muntanya, a un poble de Judea». Aquells dies Maria corria des de Galilea fins un poble o ciutat propera a Jerusalem per visitar la seva cosina Elisabet. Avui la veiem córrer cap a la muntanya de la Jerusalem celestial per trobar, finalment, el rostre del Pare i el seu Fill. Hem de dir que Maria, en el viatge de la vida, mai es separa del seu Fill. L'hem vista amb el petit Jesús fugir d'Egipte, després conduir-lo adolescent a Jerusalem, i durant trenta anys de vida a Natzaret, contemplar-lo cada dia guardant-ho tot en el seu cor. Després el va seguir quan va abandonar Galilea per predicar a cada ciutat i a cada poble. I va estar amb ell fins a la creu.
Avui la veiem arribar a la muntanya de Déu «vestida amb el sol, amb la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles» (Ap 12,1) i entrar al cel, a la Jerusalem celestial. Ha estat la primera creient a acollir la Paraula de Déu, i la primera a ser assumpta al cel. Ha estat la primera a prendre entre els seus braços Jesús quan encara era un nen i ara és la primera que el Fill pren entre els seus braços perquè sigui assumpta al cel. Ella, una noia humil d'un poble perdut de la perifèria de l'imperi, ha acollit l'Evangeli i s'ha convertit en la primera ciutadana del cel, assumpta per Déu al costat del tron del Fill. El Senyor realment derroca els poderosos i exalta els humils. Allò que avui celebrem és un gran misteri. És el misteri de Maria, però també el misteri de tots nosaltres, millor dit, el misteri mateix de la història. Certament, per la via de l'assumpció oberta per Maria s'encaminen també els passos de tots aquells que uneixen la seva vida al Fill, com Maria la va unir a la seva. Si a l'inici de la història, Adam i Eva van ser vençuts pel maligne, en la plenitud dels temps, Jesús i Maria, el nou Adam i la nova Eva, derroten definitivament l'enemic. Sí, amb la victòria de Jesús sobre el mal, la mort interior i física és vençuda. I la resurrecció del Fill i l'assumpció de la Mare es fan visibles en l'horitzó de la història. Escriu l'apòstol Pau: «Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seva unió amb Adam tots moren, així també per la seva unió amb Crist tots tornaran a la vida».
L'Assumpció de Maria al cel amb el cos, ens parla del nostre futur: nosaltres també estarem amb el Senyor amb el cos. Es podria dir que amb la festa d'avui comença la victòria plena de la resurrecció; comencen el cel nou i la terra nova anunciats per l'Apocalipsi. La Jerusalem celestial comença a poblar-se i a viure la seva vida de pau, de justícia i d'amor. El Magníficat de Maria pot convertir-se en el nostre cant, el cant de tota la humanitat que veu com el Senyor s'inclina sobre tots els homes i totes les dones, humils criatures, i els assumeix amb ell al cel. Avui, units a la humil dona de Galilea, escoltem especialment festiu el Magníficat de totes aquelles dones sense nom, a qui ningú no recorda, les pobres dones aixafades pel pes de la vida i el drama de la violència, que finalment se senten abraçades per mans afectuoses i fortes que les aixequen i les condueixen fins al cel. Avui, el Senyor ha derrocat els poderosos dels seus trons i ha exaltat les dones humils i desconegudes, ha deixat els rics i els forts sense res i ha omplert de béns les dones famolenques de pa i d'amor, d'amistat i de tendresa.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.