LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 19 de febrer


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Gènesi 6,5-8; 7,1-5.10

Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d'un cap a l'altre del dia només pensaven a fer mal, s'entristí i es penedí d'haver-los creat. I va dir: "Faré desaparèixer de la terra l'home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d'haver-los fet."
Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença.
El Senyor va dir a Noè:
-Veig que tu ets l'únic home just d'aquesta generació. Entra a l'arca amb tota la teva família. De cada espècie d'animals purs, pren-ne set parelles, cada mascle amb la femella; però, dels impurs, una sola parella, i de cada espècie d'ocells, set parelles, perquè se'n conservi l'espècie a la terra. D'aquí a set dies faré ploure durant quaranta dies i quaranta nits, i faré desaparèixer de la terra tots els éssers que vaig crear.
Noè va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. I al cap de set dies les aigües del diluvi inundaven la terra.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Els autors bíblics eren ben conscients que el mal no és obra de Déu, sinó de l'home. De fet, en el més profund del cor humà hi nien sentiments d'odi, de venjança, d'orgull. Des dels primers capítols del Gènesi es veu clarament com la història de la humanitat està marcada per la violència. Cada àmbit de la vida estava enverinat per la maldat dels homes, i era tanta que Déu "s'entristí i es penedí d'haver-los creat". El cor del Creador es trenca per la propagació de la violència entre els homes i els pobles. La violència empeny la creació al caos primordial. És el sentit del diluvi. No és un càstig de Déu, sinó el resultat de la violència humana que provoca el retorn de tota la creació al caos, a la forma del món abans de la creació. Es tracta òbviament d'una imatge, però transmet un missatge potent i més actual que mai. Pensem en la guerra, en les seves conseqüències; en la violència contra la creació i la naturalesa humana i en les seves conseqüències; en la destrucció, la contaminació, l'abús contra les vides d'infants i ancians. Aquesta pàgina de l'Escriptura dibuixa alguns trets de la situació actual del món on la violència sembla que s'hagi convertit en norma de la vida, ignorant que la violència només genera violència. Els qui creuen, com va creure Noè, són cridats a caminar amb Déu i a escoltar-lo per poder vèncer el mal i evitar la violència destructiva. Cada deixeble, cada petita comunitat està cridada a ser com una arca enmig del mar tempestuós del món, per oferir refugi i salvació a molts, especialment els febles i els pobres, que demanen consol i pau. El compromís dels creients i encara més dels cristians, ha de ser el d'oferir refugi contra la violència, la salvació del caos de l'enemistat i la destrucció. L'arca reconstitueix la unitat en la qual Déu havia creat l'home i la dona, la unitat de la humanitat de la qual l'Església és instrument i sagrament, com diu el Concili Vaticà II. Si volem que la vida sigui pacífica per tothom, no tenim altra opció que participar en la reconstrucció de la unitat per la qual Jesús va pregar abans de ser portat a la mort.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.