V de Pasqua Llegir més
V de Pasqua
Primera Lectura
Fets dels Apòstols 14,21-27
Després d'haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien:
-Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu.
A cada església van designar-hi responsables que la presidissin i, després de fer pregàries acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.
Van travessar Pisídia i arribaren a Pamfília. A Perga van anunciar la Paraula i després van baixar a Atalia. D'allí navegaren cap a Antioquia, el seu lloc de partença, on havien estat confiats a la gràcia de Déu amb vista a l'obra que acabaven d'acomplir.
Quan van arribar-hi, reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d'ells i com havia obert als pagans la porta de la fe.
Salm responsorial
Salm 144 (145)
Antífona
Lloem el teu nom, Senyor, per sempre més.
- T’exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el teu nom per sempre.
- Et beneiré dia rere dia,
lloaré el teu nom per sempre més.
- El Senyor és gran i digne de tota lloança.
La seva grandesa no té límits.
- Que a cada generació et lloïn pel que has fet,
que anunciïn les teves proeses.
- Que proclamin l’esplendor gloriosa de la teva majestat,
i jo repassaré els teus prodigis.
- Que parlin del teu poder temible,
i jo contaré les teves grandeses.
- Que difonguin el record de la teva gran bondat
i aclamin els teus favors.
- El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
- El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement totes les seves criatures.
- Que t’enalteixin les teves criatures,
que et beneeixin, Senyor, els teus fidels.
- Que proclamin la glòria del teu regne
i parlin de les teves proeses.
- Que facin conèixer a tothom les teves gestes,
la glòria esplendorosa del teu regne.
- El teu regne s’estén a tots els segles,
el teu imperi, a totes les generacions.
- Les paraules del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
- El Senyor sosté els qui estan a punt de caure;
als qui han ensopegat, ell els redreça.
- Tothom posa els ulls en tu, mirant esperançat,
i al seu temps els dónes l’aliment.
- Tan bon punt obres la mà,
sacies de bon grat tots els vivents.
- Són camins de bondat, els del Senyor;
les seves obres són obres d’amor.
- El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.
- Satisfà el voler dels qui el veneren,
escolta la seva súplica i els salva.
- El Senyor guarda els qui l’estimen,
però farà que els injustos es dispersin.
= Que els meus llavis lloïn el Senyor, †
que tothom beneeixi el seu sant nom
per sempre més.
Segona Lectura
Apocalipsi 21,1-5
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s'engalana per al seu espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
-Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb ells". Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat.
I el qui seu al tron va afirmar:
-Jo faig que tot sigui nou.
I afegí:
-Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 13,31-35
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
-Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir." Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.
(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
L'Evangeli ens porta al cenacle i ens fa escoltar les primeres paraules del llarg discurs que Jesús va fer als seus deixebles durant l'Últim Sopar. Judes acaba de sortir, apunta l'evangelista, i Jesús comença a parlar. Hi ha una contradicció radical entre allò que Jesús està a punt de dir i "Satanàs", que ja havia entrat al cor de Judes. És un dels moments més difícils de la vida de Jesús. Ell sent que la seva mort és a prop. I la seva gran preocupació no és per ell sinó pel futur de l'Evangeli i d'aquell petit grup. Els diu: "Fills meus, encara estic amb vosaltres" i, com volent resumir en poques paraules tot l'Evangeli, afegeix: "Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres". El terme "nou" significa últim, definitiu, vàlid per sempre. Tot l'Evangeli es resumeix en estimar-se els uns als altres amb el mateix amor de Jesús.
Jesús afegeix que només estimant-se els uns als altres seran reconeguts com els seus deixebles: "Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres". Només acollint-lo i vivint amb aquest amor, els deixebles podran ser reconeguts com els qui pertanyen a Jesús. És l'amor que ens és donat en la sagrada litúrgia. També nosaltres, igual que els deixebles en l'Últim Sopar, rebem la seva paraula i el pa de l'Eucaristia. La sagrada litúrgia ens transforma en el cos de Crist i ens dóna el seu mateix amor. I, malgrat la nostra petitesa, es podrà dir de la comunitat reunida al voltant de l'altar: "Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble, i el seu Déu serà Déu". L'amor de Jesús ens transfigura, ens converteix en un poble sant capaç de transformar el món, consolar els qui estan tristos, curar els malalts, donar suport als pobres, donar esperança als qui l'han perdut, acollir qui és rebutjat, donar pau als qui estan en conflicte. Un antic savi cristià, Tertulià, deia: "Ha estat sobretot la pràctica de l'amor allò que ha impregnat com un segell de foc els ulls dels pagans: "mireu com s'estimen" diuen (mentre ells s'odien) "i estan disposats a donar la vida els uns pels altres" (mentre ells opten per matar-se)". El manament "nou" és per avui. El món i els pobres necessiten del manament "nou", el del temps de la fraternitat i la pau.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
