XX del temps ordinari Llegir més
XX del temps ordinari
Primera Lectura
Jeremies 38,4-6.8-10
Llavors aquells prohoms van dir al rei:
-Que aquest home sigui condemnat a mort! Parlant d'aquesta manera, no fa més que desmoralitzar els pocs defensors que encara queden a la ciutat i la resta del poble. Aquest home no busca el bé del poble, sinó la seva perdició.
El rei Sedecies va respondre:
-El deixo a les vostres mans, perquè ni tan sols el rei no pot res contra vosaltres.
Van agafar, doncs, Jeremies i el van tirar a la cisterna de Malquiahu, fill del rei, situada al pati de la guàrdia. L'hi van baixar amb cordes. En aquella cisterna no hi havia aigua, sinó fang, i Jeremies va quedar enfonsat dins el fang.
Èbed-Mèlec va sortir del palau, anà a trobar el rei i li digué:
-Rei i senyor meu! Aquells homes no tenen cap dret a fer això contra el profeta Jeremies: l'han tirat a la cisterna, i allí dintre es morirà de fam, perquè ja no queda pa a la ciutat.
Aleshores el rei va donar aquesta ordre al cuixita Èbed-Mèlec:
-Pren amb tu trenta homes i treu el profeta Jeremies de la cisterna abans no mori.
Salm responsorial
Salm 39 (40)
Antífona
Feliç l’home que ha posat en el Senyor la seva confiança.
= Tenia posada l’esperança en el Senyor, †
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha escoltat el meu clam.
- M’ha tret de la fossa profunda,
del llot i del fangar.
- Ha plantat els meus peus sobre la roca,
ha fet segurs els meus passos.
- Ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
- Tots els qui ho veuen veneren el Senyor
i posen en ell la confiança.
= Feliç l’home que confia en el Senyor †
i no busca l’ajut dels idòlatres,
que es refien d’esperances enganyoses.
- Quantes meravelles has fet,
Senyor, Déu meu!
- Quants designis has tingut a favor nostre,
Déu incomparable!
- Si em proposava d’explicar-los,
no els podria ni comptar.
= Tu m’has dit a cau d’orella †
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
- Per això et dic:
«Aquí em tens.
= En el llibre hi ha escrit de mi †
que vull fer, Déu meu, la teva voluntat:
guardo la teva llei al fons del cor.»
- Anuncio amb goig la salvació
davant de tota l’assemblea.
- No puc deixar d’anunciar-la;
prou que ho saps, Senyor.
- No he amagat la teva salvació dins el meu cor;
he fet conèixer que ets fidel i salvador.
- No he amagat la lleialtat del teu amor
davant de tota l’assemblea.
- Senyor, no apartis la teva misericòrdia;
que el teu amor fidel em guardi sempre.
- Són tants els mals que m’envolten
que no es poden ni comptar.
- Les meves culpes em cauen al damunt;
de tantes que són, en perdo el compte.
- Són més nombroses que els cabells del meu cap,
i em fallen les forces.
- Senyor, sigues benvolent i salva’m;
vine de pressa a ajudar-me, Senyor.
[- Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen prendre’m la vida.
- Que se’n tornin confosos
els qui s’alegren dels meus mals.
- Que quedin muts de vergonya
els qui em diuen: «Massa poc!»]
= Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen; †
que els qui estimen la teva obra salvadora
diguin sempre: «És gran, el Senyor!»
- Jo sóc pobre i desvalgut,
però el Senyor pensa en mi.
- Ets tu qui m’ajuda i m’allibera:
Déu meu, no triguis més.
Segona Lectura
Hebreus 12,1-4
Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar al goig que li era proposat, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang,
Lectura de l'Evangeli
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Lluc 12,49-53
"He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.
(Mt 16,2-3)
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Ahir vaig ser sepultat amb Crist,
avui ressuscito amb tu que has ressuscitat,
amb tu vaig ser crucificat:
recorda’t de mi, Senyor, en el teu Regne.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Homilia
Hi ha una urgència en la pàgina evangèlica d'aquest diumenge que el Senyor vol comunicar: la urgència d'anunciar a tothom que el Regne de Déu és enmig nostre. I això és el que ha mogut Jesús des de l'inici de la seva predicació. Deia a la gent que trobava: "el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova". És fàcil resignar-se al present, recloure's en el petit món de cadascú i oblidar la perspectiva del Regne de Déu.
Però el Senyor torna un cop més entre nosaltres, i diu de nou: "He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!" És un amor suau i desconcertant, fa que ens oblidem de nosaltres mateixos i que prevalgui l'interès pels pobres. Per explicar-ho amb termes molt clars, Jesús diu: ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió". Nosaltres difícilment hauríem posat aquestes paraules en boca de Jesús. Però l'Evangeli és diferent de la nostra manera de pensar. Les paraules de Jesús, que afirmen més l'espasa que la pau, signifiquen que no ha vingut a defensar el nostre egocentrisme, sinó a donar sentit a les nostres vides. Jesús, efectivament, no va venir a defensar la tranquil·litat mesquina del ric que ni tan sols veia el pobre Llàtzer famolenc davant la seva porta, no va venir a defensar l'egocentrisme del sacerdot i del levita que, tot i veure l'home mig mort al mig del camí, passen de llarg. Això no és pau, sinó avarícia, mesquinesa, insensibilitat, pecat. La pau no és possible sense un amor fort i apassionat. L'amor de Jesús fa la guerra a la indiferència!
El Senyor ha vingut per donar-nos el foc de l'amor. Si el deixem cremar en el nostre cor, el món canviarà. I el seu caliu ens permet d'entreveure el temps nou de Déu.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
