Festa de l'apòstol Bartomeu de Canà de Galilea. El seu cos reposa en l'església de Sant Bartomeu a l'illa Tiberina de Roma que ha esdevingut lloc memorial dels "Nous màrtirs". Record de Jerry Essan Masslo, sud-africà, pròfug a Itàlia acollit per la comunitat de Sant Egidi: fou mort per bandits l'any 1989. Amb ell, recordem tots els pròfugs Llegir més
Festa de l'apòstol Bartomeu de Canà de Galilea. El seu cos reposa en l'església de Sant Bartomeu a l'illa Tiberina de Roma que ha esdevingut lloc memorial dels "Nous màrtirs". Record de Jerry Essan Masslo, sud-africà, pròfug a Itàlia acollit per la comunitat de Sant Egidi: fou mort per bandits l'any 1989. Amb ell, recordem tots els pròfugs
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 1,45-51
va trobar Natanael i li digué:
-Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
Natanael li replicà:
-De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
-Vine i ho veuràs.
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
-Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Natanael li digué:
-D'on em coneixes?
Jesús li respon:
-Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
-Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel.
Jesús li digué:
-¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
-En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Avui celebrem la festa de l'apòstol Bartomeu. Les seves despulles són custodiades a Roma en l'església a ell dedicada a l'illa Tiberina, convertida en Memorial dels Nous Màrtirs dels segles XX i XXI i confiada a la Comunitat de Sant'Egidio. En aquesta basílica la memòria de l'apòstol és conservada al costat de la memòria de molts testimonis de la fe que a tot arreu del món continuen donant la vida per l'Evangeli. Diu la tradició que Bartomeu va portar l'Evangeli fins a Armènia, travessant les terres de Síria i de l'actual Irak, marcades avui pel sofriment de tants cristians perseguits a causa de la seva fe. Mirem de comprendre, a continuació, les paraules que Jesús va dirigir a Bartomeu (que la tradició identifica amb el Natanael d'aquest primer capítol de Joan): "Coses més grans veuràs!" Sempre hi ha un amor més gran que el Senyor ens ensenya i ens demostra, oferint ell el primer la seva vida. I nosaltres som testimonis d'aquest amor. És un testimoniatge que es comunica de cor a cor. Felip anuncia a Natanael que ha trobat "aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret". Natanael li replica amb un prejudici bastant ofensiu: "De Natzaret en pot sortir res de bo?" És un prejudici natural contra tot allò que prové de l'exterior, que no parla de mi, que no posa el meu "jo" al centre de tot. De fet, sovint tenim prejudicis, preferim romandre aferrats a les nostres visions de la vida, als nostres coneixement i ens obrim amb dificultat a la visió i al designi més grans de Déu. Quan Jesús veu a Natanael que s'apropa, diu: "Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya". Natanael-Bartomeu se sent tocat en el cor, se sent estimat i comprés per aquestes paraules i reconeix Jesús com el Senyor de la vida i de la història. Aquesta confessió el portarà a seguir-lo al llarg de tota la seva vida. Quan escoltem la Paraula i posem la nostra confiança en ella, ens convertim en testimonis d'una vida més gran, formant part de la visió d'un cel obert sobre la terra del qual els àngels pugen i baixen per acompanyar els homes.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
