Memòria de sant Ignasi, bisbe d'Antioquia. Va ser condemnat a mort i portat a Roma, on va morir màrtir (†107). Llegir més
Memòria de sant Ignasi, bisbe d'Antioquia. Va ser condemnat a mort i portat a Roma, on va morir màrtir (†107).
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Romans 3,21-30a
Ara, en canvi, al marge de les obres de la Llei, s'ha manifestat la justícia salvadora de Déu, de la qual donen testimoni els llibres de la Llei i dels Profetes. Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen, sense fer cap distinció, ja que tots havien pecat i vivien privats de la glòria de Déu. Ara, però, ell els fa justos purament per gràcia, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist. Déu ha decidit que Jesucrist, amb la seva sang, fos l'instrument del perdó per mitjà de la fe; ha mostrat així la seva justícia salvadora, perdonant els pecats comesos en el passat en virtut de la seva paciència. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.
Per tant, quin motiu queda als jueus de gloriar-se? Cap, tots han estat exclosos. ¿Són exclosos per la llei de les obres? No, per la llei de la fe. Nosaltres sabem, en efecte, que l'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei. ¿O és que Déu és tan sols Déu dels jueus? ¿No ho és també dels pagans? Sí, també ho és dels pagans, ja que Déu és un de sol, i ell, per la fe, fa justos els circumcisos i els incircumcisos.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fins ara Pau ha afirmat que Déu ha revelat la seva justícia, però els homes no l'han acollida. Els pagans no l'han reconeguda ni en els signes de les coses creades ni en la seva consciència. Israel que, amb tot, ha rebut la Llei, no n'ha fet un mitjà per adherir-se a Déu amb tot el cor, sinó un instrument d'autojustificació. Pau afirma que Israel no és una excepció entre els pobles: tots els homes són iguals davant de Déu. L'elecció, per tant, no és un privilegi del qual gloriar-se. És sobretot una elecció que demana una resposta d'amor. Si Israel no respon, traeix l'aliança. Déu, però, no obstant la traïció, no trenca la seva aliança amb Israel. L'elecció resta ferma, no per la fidelitat del poble, sinó per la fidelitat de Déu. L'amor indefectible de Déu és un dels eixos que recorre l'entera història d'Israel, fins a arribar a la seva culminació amb Jesús que, per amor, dóna tota la seva vida. Pau exhorta els cristians de Roma a no menysprear la Llei, però sobretot demana que estimin amb tot el cor la nova aliança establerta per Déu amb tots els homes a través de la fe en Crist. Aquesta aliança és nova perquè està basada no sobre la Llei sinó sobre la fe: "L'home és fet just gràcies a la fe, al marge de les obres de la Llei". La fe, do gratuït fet al poble de la primera aliança, a través de Jesús ha estat proposada a tots els homes de qualsevol llengua i nació. Pau pot afirmar així, que la llei no és pas abolida. Així i tot, indica la via nova de salvació basada en la fe.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
