Alliberar els presoners

La vida a la presó 

La major part dels detinguts a les presons del Moçambic (el 60 % segons el Ministeri de Justícia) són joves de menys de 25 anys. El 29 % té entre 16 i 18 anys. Provenen de les zones més pobres, les perifèries de les ciutats o poble del bosc. Més de la meitat està a la presó per "delictes menors" és a dir, furts.

Molts no tenen roba per posar-se i duen la mateixa roba durant mesos. Dormen per terra: només alguns, els més afortunats, tenen una estera. 

El sabó és un gènere de luxe, que només arriba dues o tres vegades l'any.

 La quantitat de menjar és modesta. Quasi en tots els casos es menja una sola vegada al dia: un plat de sèmola de blat de moro, sovint sense ni tan sols sal i oli. Si la família està lluny o és massa pobra per portar roba i menjar, es corre el risc d'arribar a greus estats de desnutrició. Les condicions higièniques també són pèssimes

Programes d'ajuda a les presons

En les presons de moltes ciutats del Moçambic, com Pemba, Lichinga, Cuamba, Quelimane, Beira, les Comunitats de Sant'Egidio locals són presents des de fa més de 5 anys. Treballen per millorar la vida dels detinguts, per garantir i promoure el respecte dels drets humans, per dur a terme projectes de formació i rehabilitació, per prevenir el retorn a la presó. Però també proven d'assegurar els drets fonamentals de tot home i dona, per tal de garantir la supervivència i la dignitat: nodrir-se, vestir-se i tenir cura de la higiene.
La intervenció de la Comunitat s'ha dut a terme en diferents nivells:

1.  drets humans:
La presència a les presons, la visita, és la primera intervenció important de tutela dels drets humans, que permet fer conèixer les eventuals violacions, permet individuar les necessitats més urgents, sostenir, en els casos en què sigui necessari, un procés legal. No és estrany destacar que, per motius sempre associats a la pobresa, alguns detinguts es queden a la presó "oblidats"durant molts anys, bo i esperant un judici o un cop acomplerta la condemna, per falta de tutela legal. La intervenció de la Comunitat ha permès fer conèixer i donar solució a centenars de casos d'aquest tipus.

2. formació:
Un altre dret fonamental és el de la dignitat humana i la promoció de la persona. Per això s'han organitzat:
- cursos d'alfabetització, que es conclouen amb un examen estatal de nivell elemental;
- cursos professionals per a sabaters, empalladors, fusters, treballadors del zenc i treballadors de l'argila. Aquesta formació professional prepara la reinserció a la societat un cop acaba la pena. 

3. Ajut alimentari:
La desnutrició i la malnutrició representen una pena més, un afegitó d'injustícia. El menjar és el primer dret que cal garantir, fonamental per a la supervivència. Per això, en moltes presons africanes, les Comunitats de Sant'Egidio locals visiten regularment els presoners i els porten menjar. Aquest tipus d'ajut, que a l'inici estava associat a les festes de Nadal o de Pasqua, ha esdevingut una intervenció regular, que arriba actualment a milers de persones. 

4. L'ajut sanitari:
Juntament al menjar, el dret a la salut, ja sigui per mitjà de condicions higièniques humanes com garantint la possibilitat de cura és un altre dret inalienable de tothom.
La Comunitat intervé per a millorar les condicions de salut dels detinguts mitjançant petits projectes. En algunes presons han estat possibles intervencions estructurals:
S'han construït dos "Postos de saúde" és a dir, dos petits centres hospitalaris, per un total de 17 llits, en les presons de Lichinga i de Cuamba;
- s'han reestructurat més de 12 latrines i s'ha refet tota la instal·lació hidràulica;
- s'han instal·lat "cisternes" per recollir l'aigua.