LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau
Paraula de déu cada dia

Pregària per la pau

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per la pau
Dilluns 19 de novembre

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Lluc 18,35-43

Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut vora el camí, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. Li digueren que passava Jesús de Natzaret. Llavors començà a cridar:
--Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!
La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
--Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s'aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:
--Què vols que faci per tu?
Ell respongué:
--Senyor, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
--Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat.
A l'instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, va lloar Déu.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús arriba al terme del seu viatge. Es troba a prop de Jericó, l'última ciutat abans de Jerusalem. I l'evangelista sembla que vulgui anticipar-hi l'entrada. A les portes de la ciutat hi ha un captaire cec (en l'Evangeli de Marc es recorda el seu nom, Bartimeu). Ell, sentint molta remor, pregunta què està succeint. Li «anuncien» que està passant Jesús de Natzaret. Aquell home necessita algú que li parli de Jesús, ell no hi veu. En realitat, tots tenim necessitat d'algú que ens parli de Jesús perquè centrats en nosaltres mateixos i en les nostres coses, som com cecs. No només perquè ens resulta difícil d'aixecar els ulls de nosaltres mateixos, sinó perquè sense que l'Església ens parli de Jesús no podem veure'l. Aquest dia el cec comprèn que Jesús no l'ignorarà i que podrà guarir-lo. Per això immediatament es posa a pregar, millor dit a cridar. Era una pregària senzilla, de fet un crit, però autèntica, perquè partia de la necessitat de recuperar la vista: «Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!». Malauradament, com passa sovint també avui dia, la gent tracta de fer-lo callar, potser per no importunar el Mestre que no hauria de perdre el temps amb algú tan insignificant com ell. Però el cec, que ha intuït la bondat del jove profeta, crida, o millor prega encara més fort amb les mateixes paraules: «Fill de David, tingues pietat de mi!». Jesús s'atura i es fa portar on hi ha el cec. Ara estant l'un davant de l'altre. Jesús veu més enllà d'aquells ulls tancats a la llum i arriba fins al cor. I l'interpel·la. Hi ha un diàleg que s'entrellaça entre ell i el cor del cec. Sí, el trobament personal amb Jesús és indispensable perquè els ulls del cec s'obrin, perquè els nostres cors es guareixin de la seva ceguesa, perquè l'ànima dels deixebles s'obri a la salvació. La guarició es realitza en el trobament directe entre Jesús i nosaltres. Jesús, reconeixent-li la iniciativa, diu al cec: «Recobra la vista! La teva fe t'ha salvat». El cec comença a veure-hi i hi veu també amb els ulls del cor i, de fet, es posa a seguir-lo. No es queda sol amb si mateix per gaudir de la guarició. Comprèn que ha de participar en la guarició del món perquè els homes vegin la misericòrdia de Déu i tornin a Ell. Aquest cec és verdaderament la imatge del perfecte creient, del que reconeix la pròpia ceguesa, prega amb fe al Senyor i es deixa guarir fins al seguiment del Mestre. És un exemple per a tots nosaltres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.