Memòria de sant Marc evangelista; va compartir amb Bernabé i Pau, i posteriorment amb Pere, el compromís de testimoniar i predicar l'Evangeli. És l'autor del primer Evangeli escrit. Llegir més
Salm responsorial
Salm 46 (47)
Antífona
Aclamem Déu amb crits de joia.
- Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb crits de joia.
- El Senyor és l’Altíssim, el temible,
el gran rei de tota la terra.
- Sotmet els pobles al nostre govern,
posa nacions als nostres peus;
- l’heretat que ell escull per a nosaltres
és la glòria de Jacob, el seu estimat.
- Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
- Canteu a Déu, canteu-li.
Canteu al nostre rei, canteu-li.
- Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne.
- Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat.
- Els prínceps dels pobles s’apleguen:
és el poble del Déu d’Abraham.
- Perquè són de Déu els poderosos de la terra,
són d’ell, que és sobirà de tots.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
