LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 30 de abril

Magníficat

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva.

Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada.

El Totpoderós obra em mi meravelles:
el seu nom és sant.

I l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents,
dispersa els homes de cor altiu.

Derroca els poderosos del soli
i exalta els humils.

Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares.

S’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva.

Càntic a Maria

Alegra’t, Verge, Mare de Déu,
Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Tu ets beneïda entre les dones
i beneït és el fruit del teu ventre.

Perquè has engendrat el Salvador.

 

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.