Memòria de sant Atanasi (259-373), bisbe d'Alexandria d'Egipte. Llegir més
Memòria de sant Atanasi (259-373), bisbe d’Alexandria d’Egipte.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Filipencs 1,27-30
Ara, a vosaltres, tan sols us demano que el vostre comportament sigui digne de l'evangeli del Crist. Que, tant si vinc a veure-us com si, estant lluny, tinc notícies vostres, sàpiga que us manteniu ferms, units en un sol esperit, i que lluiteu unànimes per la fe de l'evangeli, sense deixar-vos intimidar en res pels adversaris. D'aquesta manera, ells tindran un signe de la seva perdició, i vosaltres, en canvi, el tindreu de la salvació que ve de Déu. Perquè Déu us ha fet no tan sols la gràcia de creure en Crist, sinó també la de patir per ell. Per això sosteniu el mateix combat que m'havíeu vist mantenir i que sabeu que encara mantinc.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Pau és plenament conscient que el mal present en el món pot intimidar els deixebles del Senyor. Ell mateix ha experimentat la violència i l’està patint mentre escriu aquesta carta: ha estat tancat a la presó. Però exhorta a no deixar-se intimidar per les dificultats i ni tan sols per aquells que volen posar obstacles al camí de la comunitat dels creients. Exhorta els cristians de Filips a comportar-se com a ciutadans «dignes de l’Evangeli del Crist». Els creients, de fet, ja són «ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu» (Ef 2,19). L’apòstol vol dir que és el «nosaltres» de la família de Déu allò que fa els deixebles de Jesús forts en l’Evangeli. La comunió en la fe, de fet, dóna la força als deixebles i els prepara per a comunicar l’Evangeli al món. Aquest compromís, afegeix l’apòstol, també comporta lluita i patiment. Ho va ser per Jesús, ho és per Pau i també serà així pels deixebles de cada època. Però Jesús no abandona els seus amics. Pau escriu als cristians d’Efes: «Poseu-vos l’armadura que Déu us dóna i així, en aquell dia dolent, sereu capaços de resistir i mantenir-vos fidels fins a la victòria final» (6,13). Revestint-se de l’armadura de l’amor i anant «ben calçats, a punt per a anunciar l’Evangeli» (Ef 6,15), tot i que no faltaran les dificultats, trobarem l’alegria de la companyia de Déu i dels germans.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
