LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Record de Maria verge, venerada com a Nostra Senyora de Luján, a l'Argentina. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 8 de maig

Record de Maria verge, venerada com a Nostra Senyora de Luján, a l’Argentina.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Colossencs 1,1-2

Pau, apòstol de Jesucrist per voler de Déu, i el germà Timoteu, als germans en Crist, sants i fidels, que viuen a Colosses. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau es presenta als colossencs com apòstol, és a dir com enviat de Crist per comunicar l’Evangeli. D’aquí deriva la seva autoritat, i també el seu deure d’intervenir en la vida de la comunitat de Colosses. Pau, a més, no està sol en el seu ministeri, té amb ell Timoteu per fer visible l’enviament dels deixebles «de dos en dos» (Gregori el Gran comenta així aquesta decisió de Jesús: «Els envià de dos en dos perquè el seu primer anunci fos el testimoniatge de l’amor mutu»). La missió de l’anunci de l’Evangeli no és mai una obra solitària, requereix sempre una fraternitat de la qual neix i a la qual s’aboca. L’Evangeli parteix de la comunitat i crea la comunitat dels germans. Per això Pau anomena «germà» a Timoteu, i «germans» són també els destinataris de la Carta: «als germans en Crist, sants i fidels». La història cristiana, des de l’inici, és una història de fraternitat, és a dir d’homes i de dones cridats per Déu de tot arreu i de tota condició per a formar una «família». I això és possible perquè el lligam és «en Crist», és a dir en el fet de participar de l’únic Evangeli. La fraternitat cristiana té el seu origen i el seu fonament en la paternitat de Déu i es realitza unint-se a Jesús «primer d'una multitud de germans» (Rm 8,29). Es tracta d’una família molt particular on tota distància és superada i som a prop uns dels altres més enllà de les circumstàncies personals de cadascú, de la seva història, de la seva cultura, de la seva condició. Pau, conscient de ser apòstol i de tenir una responsabilitat paterna sobre els Colossencs (vegeu 1Co 4,15), no es posa per sobre de la comunitat, es reconeix com un germà entre els germans: com tots els creients. Pau sap que, abans de tota altra cosa, ell és deixeble. El discipulatge fa «sants» els creients, és a dir «separats» d’un destí de solitud i de mort, i per tant també «fidels», és a dir creients que saben perseverar en l’amor de Jesús. L’apòstol saludant aquests «sants» amb el doble desig de «gràcia» i de «pau», invoca sobre ells la benedicció de Déu.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.