LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Colossencs 1,9-14

Així, doncs, també nosaltres, d'ençà que hem sentit a dir tot això, no ens cansem de pregar a favor vostre demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel·ligència que ve de l'Esperit. Així portareu una vida digna del Senyor, que el complagui en tot, fructificareu en tota mena d'obres bones i creixereu en el coneixement de Déu; el seu poder gloriós us enfortirà i farà que sigueu sempre pacients i constants.
Amb alegria doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l'heretat del poble sant, en el Regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu Fill estimat, en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau no ha fundat l’Església de Colosses i no sembla que la coneixi personalment, però l’amor que sent per ells l’empeny a pregar sense interrupció: «no ens cansem de pregar a favor vostre» els escriu. La pregària pels germans manifesta la profunditat de la relació que uneix els deixebles de Jesús encara que es trobin lluny físicament. Pau especifica també la intenció de la pregària: perquè «arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a tota mena de saviesa i a la intel•ligència que ve de l'Esperit». L’apòstol sap que no es pot viure la fe sense escoltar la Paraula de Déu cada dia. Només així s’aconsegueix la «saviesa», i la «in¬tel•ligència que ve de l’Esperit» que permet sondejar i conèixer la voluntat de Déu. El coneixement de l’Evangeli no és una suma de teories, sinó l’acollida en el propi cor del projecte d’amor que Déu té per nosaltres i pel món. Aquest és el coneixement espiritual que hem de conquerir. I es conquereix acollint l’Esperit que, mitjançant les Santes Escriptures, ens revela la voluntat de Déu per al món. D’aquest coneixement espiritual brolla per al creient la força per «portar una vida digna del Senyor». La vida del creient no és fruit d’un esforç de voluntat. És la conseqüència, àrdua fins i tot, d’estimar el Senyor i de «complaure’l». Sí, la vida cristiana consisteix en «complaure» Déu, «en tot, fructificareu en tota mena d'obres bones i creixereu en el coneixement de Déu». D’aquest coneixement de Déu, que és comunió d’amor, neixen els fruits en obres bones. Pau no precisa què entén «per obres bones». Però tota la conducta es converteix en testimoni de la veritat de l’Evangeli (1,6), és a dir, de la força de Déu que actua en la comunitat i en tot creient. L’apòstol demana al creient que confiï en Déu al llarg del camí, especialment en els moments de prova. En efecte, en el creixement cap a «l'esperança d'allò que us és reservat en el cel», no faltaran dificultats, fracassos, temptacions i tantes altres ocasions de mal que causaran desànim. En aquests moments —exhorta l’apòstol— els creients han de ser magnànims, misericordiosos, perquè saben que les dificultats no prevaldran. En efecte, ells ja no estan sota el jou del mal, han passat de les tenebres de l’error i del pecat a la llum, és a dir, del «món» a la comunitat. Sense cap mèrit nostre, nosaltres que estàvem lluny, ara formem part de la multitud dels sants que, des d’Abel fins al final de la nostra història, compon la humanitat redimida. És un gran poble que ja no està sotmès al poder tirànic del Mal i és lliure de la por de ser captiu de les invisibles potències còsmiques. Nosaltres ja hem obtingut la redempció de tota esclavitud: som ciutadans del regne del Fill on l’única llei és la de l’amor, la del do d’un mateix cap als altres.