LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 29 de maig


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hebreus 2,1-4

Per això cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva. Perquè la Llei, promulgada per mitjà d'àngels, obligava tant, que els qui la transgredien i desobeïen eren castigats merescudament. Nosaltres, doncs, com ens podrem escapar del càstig si negligim una salvació tan gran? Aquesta salvació, anunciada primerament pel Senyor mateix, ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: Déu l'avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i també l'avala l'Esperit Sant amb els seus dons, que distribueix com vol.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’autor de la Carta acaba de mostrar en els versets precedents la victòria definitiva de Jesús contra el mal. Ara Ell està «assegut a la dreta de Déu». La salvació, anunciada en tota la Escriptura, ha de trobar tots els cristians més atents: «Per això, cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva». No escoltar la Paraula de Déu i no obeir les seves indicacions significa no només l’empobriment del cor i de la pròpia vida sinó també anar a la deriva, allunyar-se de Déu i per tant no obtenir la salvació. L’autor crida de nou els cristians al valor de la paraula «promulgada per mitjà dels àngels», és a dir, dels profetes de l’Antic Testament. En efecte, Déu no ha deixat mai d’enviar la seva Paraula per guiar al poble d’Israel: aquells que l’han seguida han trobat la salvació, aquells que l’han refusada han rebut un càstig merescut. Així doncs, continua la Carta, aquesta Paraula antiga «ens ha estat després confirmada pels qui la van escoltar: Déu l’avala amb senyals i prodigis, amb tota mena de miracles, i també l’avala l’Esperit Sant amb els seus dons». L’autor recorda als cristians que Jesús és la revelació plena de Déu perquè ha portat a compliment aquella salvació iniciada en temps antics. El fet que la salvació estigui al nostre costat ho demostren els miracles que continuen fent-se presents en la comunitat cristiana. Efectivament, la Paraula de Déu no és buida ni enganya, és eficaç ja que obra allò que diu. Els qui l’acullen acaben amb un cor renovat i enfortit perquè es compleixin, a través d’ells, els designis amorosos de Déu en el món.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.