LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 30 de maig

Salm responsorial

Salm 62 (63)

Antífona

Tot jo, Déu meu, tinc set de tu.

- Oh Déu, ets el meu Déu,
a l’alba et cerco.

= Tot jo tinc set de tu, †
per tu es desviu el meu cor
en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

- Jo et contemplava al santuari,
volia veure’t gloriós i poderós;

- l’amor que em tens és millor que la vida,
per això els meus llavis et lloaran.

- Tota la vida jo et beneiré
i alçaré les mans invocant el teu nom;

- saciat del bo i millor,
et lloaré amb el goig als llavis.

- Quan des del llit et recordo,
passo les nits pensant en tu,

- perquè has estat la meva ajuda,
i sóc feliç a l’ombra de les teves ales.

- A tu està unida la meva ànima,
em sosté la teva mà.

[- Però ells, que volen prendre’m la vida,
baixaran al més pregon de la terra,

- cauran víctimes de l’espasa,
seran menjar per als xacals.

= I el rei celebrarà el triomf de Déu; †
el lloaran els qui juren pel seu nom,
mentre que hauran de callar els qui diuen falsedats.]

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.