Festivitat del Cos i la Sang del Senyor Llegir més
Salm responsorial
Salm 109 (110)
Antífona
Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec
- Oracle del Senyor al meu senyor:
«Seu a la meva dreta,
- mentre faig dels enemics
l’escambell dels teus peus.»
= Que el Senyor estengui lluny, des de Sió, †
el poder del teu ceptre.
Impera enmig dels enemics.
= «Ja eres príncep el dia que vas néixer, †
tens la glòria sagrada des del si de la mare;
des de l’aurora, com rosada, jo t’he engendrat.»
- El Senyor no es desdiu del que jurà:
«Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.»
- El Senyor és al teu costat
i abat els reis el dia que s’indigna.
[- Judica els pobles, amuntega cadàvers,
abat caps arreu de la terra.]
- En ple camí beuràs al torrent;
per això redreçaràs el cap.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
