LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 10 de juny

Pregària d’intercessió

Oh Déu, vine a salvar-nos.

Senyor, vine aviat a ajudar-nos.

Has escoltat, Senyor,
el plany del teu poble a Egipte.

Acull el plany dels oprimits i dels exiliats.

Vine aviat a ajudar-los
i seran salvats.

Has guarit, Senyor,
els leprosos que et presentaven.

Guareix els malalts,
fes costat a qui està necessitat.

Vine aviat a ajudar-los i seran salvats.

Has alliberat els endimoniats,
allibera qui no és amo d’ell mateix.

Vine aviat a ajudar-los i seran salvats.

Has tornat la vista als cecs,
has tornat la força als paralítics.

Fes que tothom sigui capaç de veure-hi i comunicar.

Vine aviat a ajudar-los i seran salvats.

Has cridat a la vida els morts,
els has retornat a la llum.

No permetis que regni la mort,
torna la vida als teus servents.

Vine aviat a ajudar-los i seran salvats.

Has menjat amb els pecadors,
has perdonat tot pecat.

Mira la nostra feblesa i la nostra pena,
perdona tots els nostres pecats.

Vine aviat a ajudar-nos i serem salvats.

Perquè ets un Déu bo i amic dels homes.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.