LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia

Pregària amb els sants

Memòria de sant Romuald (950-1027), anacoreta i pare dels monjos camaldolesos. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 19 de juny

Himne

Les pregàries dels sants de la terra
pugen a tu, oh Senyor bo,
i canten un càntic nou
junts davant del teu tron.

Ningú no pot comprendre el cant,
només els redimits de la terra,
que segueixen arreu l’Anyell,
primícia de Déu sense taca.

Tu ets digne de prendre el llibre
i d’obrir ne els segells,
perquè has estat immolat
i ens has rescatat amb la teva sang.

Has rescatat gent de tota llengua,
de tot poble, tribu, nació,
i has fet de nosaltres un poble
de sacerdots i de reis.

Sant, Sant, Sant
és el Senyor omnipotent,
el qui era, el qui és i el qui ve,
digne de rebre tota glòria.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.