LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 20 de juny

Invitatori

Oh Déu, vine a salvar-nos.

Senyor, vine aviat a ajudar-nos.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.

Ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.
Al·leluia

Himne

El guarda obre al pastor,
les ovelles escolten la seva veu,
perquè les crida una per una
i les mena fora de la pleta.

El pastor expert les guia,
i totes les ovelles el segueixen;
reconeixen la seva veu,
les ha convocades plegades.

Van esgarriades les meves ovelles,
com ovelles sense pastor;
ningú no va a buscar-les,
no hi ha qui se n’ocupi.

El meu ramat han fet captiu,
han trepitjat la seva pastura,
han enterbolit les seves aigües,
han arribat mercenaris.

Jesús diu a la gent aplegada:
«Jo sóc el bon pastor,
vinc a buscar el meu ramat
i tots els qui escolten la meva veu.

Dono la vida per les ovelles,
estan dèbils, malaltes, perdudes;
aplegades en una sola pleta,
seran ramat d’un sol pastor».

Dono la vida per les ovelles,
estan dèbils, malaltes, perdudes;
aplegades en una sola pleta,
seran ramat d’un sol pastor».

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.