LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

L'Església d'Occident i l'Església d'Orient recorden el naixement de Joan Baptista, el «més gran d'entre els nascuts de dona», que va preparar el camí del Senyor. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 24 de juny

Salm responsorial

Salm 72 (73)

Antífona

Per a mi, és bo d’estar, Senyor al teu costat.

- Realment, Déu és bo amb Israel,
és bo amb els qui són nets de cor.

- Però jo he estat a punt de desviar-me,
i ja quasi relliscaven els meus peus,

- d’enveja que sentia pels injustos,
veient el benestar dels insolents.

- Sense neguits arriben a la mort,
van tips, són corpulents;

- no passen penes com els altres,
no sofreixen com tothom.

- L’orgull els fa de collaret,
duen per vestit la violència;

- els seus ulls brillen satisfets,
traspuen les ambicions del seu cor.

- Escarneixen i parlen de fer mal;
es posen altius i amenacen,

- desafien el cel com si res
i xerren de tot a la terra.

- Per això, Déu guia cap a ells el seu poble,
que beu aquelles aigües i es diu:

- «Com pot ser que Déu no ho sàpiga,
que l’Altíssim no ho entengui?

- Mireu com aquests injustos
acumulen tranquils les riqueses!»

- Què en trec realment, de guardar pur el meu cor
i de rentar-me les mans en senyal d’innocència?

- A cada instant haig de sofrir,
m’he de veure castigat tot el dia.

- Si jo pensés: «Parlaré com ells»,
trairia els qui són els teus fills.

- M’esforçava per entendre-ho,
m’hi esforçava inútilment,

- fins que, entrant al santuari de Déu,
he comprès el destí dels injustos.

- Realment, els has posat en un camí relliscós,
que els precipita a la ruïna.

- Com han quedat de sobte desolats,
consumits en un moment, sense deixar rastre!

- De la seva ombra en fas tant de cas, Senyor,
com d’un somni, que en llevar-nos s’esvaeix.

- Mentre el meu cor s’exasperava
i se sentia irritat dintre meu,

- jo era incapaç d’entendre-ho:
davant teu era estúpid, com les bèsties.

- Però jo sempre estic al teu costat,
i tu agafes la meva mà dreta.

- Em guies amb el teu consell,
i després em prendràs a la glòria.

- Qui més, fora de tu, tinc en el cel?
Si estic amb tu, res no desitjo a la terra.

= El meu cos i el meu cor es desfaran, †
però Déu, la roca del meu cor,
serà sempre la meva possessió.

- Els qui de tu s’allunyen es perden,
fas que es perdin els qui et són infidels.

= Però, per a mi, és bo d’estar prop de Déu, †
de cercar en el Senyor Déu el meu refugi,
i poder contar totes les seves obres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.