LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 27 de juny

Salm responsorial

Salm 74 (75)

Antífona

Et donem gràcies pels teus prodigis.

= Et lloem, Déu nostre, et lloem; †
el teu nom és a prop nostre,
i tothom conta els teus prodigis.

- «Vindré», diu ell, «a judicar amb rectitud
quan jo mateix ho decideixi.

- Encara que trontolli la terra amb tots els qui l’habiten,
jo mantindré ferms els seus pilars.»

- Ara dic als insolents: «No us insolenteu!»
Dic als injustos: «No us enorgulliu!

- No alceu tan alt el vostre front
ni parleu amb un posat tan arrogant.»

- Perquè la grandesa no ve
ni de llevant, ni de ponent, ni del desert;

- ve de Déu, l’únic que judica,
que abaixa l’un i exalta l’altre.

- El Senyor té una copa a la mà,
plena d’un vi fort, adobat amb espècies;

- l’aboca i el fa beure fins a l’última gota
a tots els injustos de la terra.

- Jo ho proclamaré per sempre més,
cantaré al Déu de Jacob:

- «Abatré», diu ell, «l’orgull de l’injust;
el just, en canvi, alçarà el seu front.»

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.