LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XIII del temps ordinari
Memòria dels primers màrtirs de l'Església de Roma durant la persecució de Neró.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 30 de juny

Himne de resurrecció

Al·leluia, al·leluia, al·leluia
(Quaresma: Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria)
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més
Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Tot i la gran pedra del sepulcre,
el trist pecat d’aquest món,
i els soldats que guardaven el teu cos,
has ressuscitat, Senyor, Déu nostre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més
Al·leluia, al·leluia, al·leluia

A les dones que han vingut al sepulcre,
de la teva resurrecció els ha parlat un àngel,
t’has fet company dels deixebles,
i a Emmaús has sopat amb ells.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més
Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Tot i les portes tancades i la por,
t’has aparegut als deixebles reunits,
els has donat poder de perdonar,
i els has ofert la teva pau.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més
Al·leluia, al·leluia, al·leluia

Avui et celebrem ressuscitat,
amb fe i arreu del món,
del fons del cor confessem
que ets el Senyor i Déu nostre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia
Crist ha ressuscitat d’entre els morts i no mor més
Al·leluia, al·leluia, al·leluia

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.