LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XIII del temps ordinari
Memòria dels primers màrtirs de l'Església de Roma durant la persecució de Neró.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 30 de juny

Cant final

Serà ferma la muntanya de la casa del Senyor,
s’alçarà sobre el cim de les muntanyes,
dominarà per damunt dels turons,
hi afluiran totes les nacions.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

S’hi encaminaran tots els pobles dient:
«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,
a la casa del Déu de Jacob:
que ens ensenyi els seus camins.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

I nosaltres seguirem les seves rutes,
perquè de Sió en surt l’ensenyament
i la Paraula del Senyor
s’anunciarà des de Jerusalem».

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

De les seves espases forjaran relles
i falçs de les seves llances.
No hi haurà més divisió:
caminem a la llum del Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.