LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XIII del temps ordinari
Memòria dels primers màrtirs de l'Església de Roma durant la persecució de Neró.
Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 30 de juny

Cant responsorial

Que la nostra pregària pugi a tu, Senyor,
com l’encens,
que s’alcin aquestes mans com l’ofrena del capvespre.

A tu, Senyor, alço els meus ulls,
avui jo crec, ajuda la meva poca fe.

Aquell home que es diu Jesús m’ha curat,
era cec i ara hi veig.

A tu, Senyor, alço els meus ulls,
avui jo crec, ajuda la meva poca fe.

Que la nostra pregària pugi a tu, Senyor,
com l’encens,
que s’alcin aquestes mans com l’ofrena del capvespre.

Intercessió dominical

Preguem al Senyor en la llum
de la seva resurrecció, amb tots els sants,
que avui i sempre l’han confessat ressuscitat.

Que la nostra pregària pugi a tu, Senyor,
com l’encens,
que s’alcin aquestes mans com l’ofrena del capvespre.

Preguem al Senyor en la comunió
del seu Esperit, amb tots els seus servents,
que arreu han celebrat l’acció de gràcies.

Que la nostra pregària pugi a tu, Senyor,
com l’encens,
que s’alcin aquestes mans com l’ofrena del capvespre.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.