LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels malalts
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària pels malalts
Dilluns 1 de juliol

Salm 40 (41)

Antífona

Compadeix-te de mi, Senyor, i guareix-me.

- Feliç el qui s’interessa pels febles:
en temps difícils, el Senyor el salvarà;

= el Senyor guardarà la seva vida †
i el farà feliç a la terra;
no el deixarà a mercè dels enemics.

- El Senyor el sostindrà en el llit de dolor,
se n’ocuparà durant la seva malaltia.

- Jo exclamo: «Senyor, compadeix-te de mi.
He pecat contra tu, guareix-me.»

- Els meus enemics diuen mal de mi:
«¿Quan es morirà i s’esborrarà el seu nom?»

= Si algun d’ells ve a veure’m, fingeix, †
recull males notícies,
i quan surt a fora les escampa.

- Els qui m’odien murmuren entre ells,
fan contra mi presagis dolents:

- «El seu mal no té remei;
ja és al llit i no se n’alçarà.»

= Fins l’amic millor, en qui jo confiava, †
el qui compartia el meu pa,
m’ha traït el primer.

- Però tu, Senyor, compadeix-te de mi,
restableix-me i ells tindran el que es mereixen.

- En això he conegut que m’estimes:
que el meu enemic no pot cantar victòria.

- I a mi, que sóc innocent, m’has sostingut,
em mantens per sempre a la teva presència.

= Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, †
des de sempre i per sempre.
Amén, amén.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.