LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 5 de juliol

Himne de les Benaurances

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliços els pobres en l’esperit,
d’ells és el Regne del cel.
Feliços els qui ploren,
ells seran consolats.
Feliços els humils,
ells posseiran la terra.

Per l’arbre Adam fou exiliat,
però per l’arbre de la creu
el lladre va anar al paradís.
Adam va desobeir la teva voluntat,
el lladre clavat en creu
en tu confessà el Déu vivent.

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliços els qui tenen fam
i set de justícia,
en el Regne que ve
seran saciats.

Per un deixeble els transgressors de la Llei
compraren el creador de la Llei,
i el portaren davant de Pilat
com un criminal i cridaven:
«Que el crucifiquin, que el crucifiquin,
perquè s’ha fet Fill de Déu!».

El Senyor els havia nodrit amb mannà,
mentre caminaven pel desert.
Però nosaltres imitem
el lladre crucificat
i amb la seva pobra fe cridem:

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliços els misericordiosos,
ells trobaran
misericòrdia.

La gent deia cridant:
«Que crucifiquin Jesús de Natzaret!».
I demanaven que Barrabàs quedés lliure,
embogits amb els seus dirigents.
Nosaltres alcem la nostra veu,
amb el lladre crucificat diem:

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliços els nets de cor,
ells veuran Déu.

Com un anyell ets menat,
portat a l’escorxador pels esquiladors,
en el teu cor no hi ha odi,
sinó amor i perdó per a tothom.
No has demanat legions d’àngels,
sinó que t’has confiat al Pare.

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliç el qui és home de pau,
serà anomenat fill de Déu.

Has estat crucificat, oh Senyor,
perquè portaves la veritable pau
que el món no coneix.
Beneïts els peus del qui porta la pau,
tot i estar clavats i traspassats,
oh Crist, Fill del Déu vivent.

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

Feliços els perseguits
per causa de la justícia.
Feliços vosaltres quan us insultaran,
us perseguiran i calumniaran.
Alegreu-vos-en i celebreu-ho:
la vostra recompensa és gran en el cel.

A la creu has lligat el tirà,
l’enemic que persegueix tothom,
ens has salvat de les cadenes,
de la mort i del mal,
alliberant-nos per a la vida,
oh Senyor, amic dels homes.

Al teu Regne recorda’t de nosaltres, oh Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.