LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

Record de Floribert Bwana Chui, jove congolès, assassinat per desconeguts a Goma perquè es va oposar a un intent de corrupció. Per als musulmans comença el mes del Ramadà. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 8 de juliol

Record de Floribert Bwana Chui, jove congolès, assassinat per desconeguts a Goma perquè es va oposar a un intent de corrupció. Per als musulmans comença el mes del Ramadà.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 3,1-11



«Si un home repudia
la seva dona
i ella se'n va i es casa amb un altre,
no pot tornar al primer marit:
és com una terra profanada.
I tu, que has jagut amb tants amants,
podràs tornar a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
Aixeca els ulls als turons i mira:
On no t'has deixat posseir?
T'asseies a la vora dels camins
com un beduí del desert.
Has profanat el país
amb les teves prostitucions i maldats;
per això han fallat els ruixats
i no hi ha hagut pluges de tardor.
Gastes aires de prostituta
i ets incapaç d'avergonyir-te'n.
I després véns a dir-me:
"Pare meu,
amor de la meva jovenesa,
renyiràs per sempre amb mi?
Sempre més em guardaràs rancor?"
Vas dient tot això
mentre fas tant de mal com pots.»

En temps del rei Josies, el Senyor em digué:
--¿Has vist què m'ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s'ha prostituït sota qualsevol arbre frondós. Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès. Tanmateix, he vist que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s'ha prostituït igualment: amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs. I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.

El Senyor em digué:
--Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

A la Bíblia, l’amor de Déu pel seu poble s’expressa sovint com l’amor de l’espòs per l’esposa. I demostra una grandesa i una lleialtat que va molt més enllà de les expectatives humanes i de la capacitat del creient. Davant d’un amor com aquest tots en som sempre deutors. Jeremies afirma que Déu ha rebutjat Israel a causa de la idolatria, entesa com una autèntica prostitució i, per tant, una traïció a l’amor exclusiu amb què Déu l’havia embolcallat. La imatge de la prostitució és comú en la Bíblia per descriure la traïció d’Israel a Déu, l’espòs. Israel i Judà, les dues parts en què es va dividir el regne de David, representen la totalitat d’un poble que s’havia rebel•lat contra el seu Senyor contaminant, d’aquesta manera, la terra. La rebel•lió en contra de Déu té conseqüències sobre la creació i la natura. Qui s’allunya del Senyor s’asseca com la terra on les pluges han cessat. No obstant això, el Senyor està sempre disposat a escoltar el plor dels fills que necessiten la seva ajuda. I no menysprea les oracions dels necessitats. Sí, en efecte, el Senyor és el nostre pare, i també és el nostre amic. Podem recórrer a ell amb aquestes paraules: «Pare meu, amor de la meva jovenesa». Ell no es manté per sempre en l’enuig, no fa fora de la seva presència aquell que li estén la mà. La paraula profètica però, adverteix de no ser obstinat a seguir el camí del mal. Més aviat hem d’aprendre a buscar el Senyor sempre, en tot moment i no només en els moments difícils: necessitem la seva ajuda cada dia. Si escoltem la seva paraula, ens adonarem de la nostra necessitat de salvació, i sobretot de la bona acollida i l’amor del Senyor

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.