LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 9 de juliol

Salm responsorial

Salm 77 B (78 B) (vv. 40-72)

Antífona

Senyor, cantarem totes les teves gestes.

- Quantes vegades es rebel•laren al desert!
Com el contristaven en plena solitud!

- Una vegada i una altra posaven Déu a prova,
entristien així el Sant d’Israel.

- No es recordaven de la seva mà,
del dia que els havia rescatat de l’opressió,

- quan obrà grans senyals a Egipte,
meravelles a la plana de Tanis:

- va convertir en sang canals i recs,
perquè els egipcis no poguessin beure;

- envià tàvecs que els consumien
i granotes que infestaven el país;

- abandonà les collites als insectes,
el fruit del seu treball a les llagostes;

- amb la pedregada els destrossà les vinyes,
i amb la calamarsa, els sicòmors;

- moria el bestiar, colpit per la pedra,
i els seus ramats eren víctimes dels llamps.

= Desencadenà encara el foc del seu rigor: †
indignació, càstig i desgràcies,
tot un estol d’àngels malèfics.

= Va donar lliure curs al seu enuig †
deixant que la mort els assaltés
i la pesta consumís les seves vides.

- Va colpir a Egipte tots els primogènits,
la flor de la fillada del poble de Cam.

- Tragué fora com un ramat el seu poble
i els va guiar com ovelles pel desert.

- Els guià segurs, sense res que els fes por,
i la mar va engolir els seus enemics.

- Els féu entrar al clos sagrat,
en aquella muntanya que el seu braç es conquerí.

= Davant d’ells expulsà els pobles nadius, †
els repartí per sorts l’heretat
i instal•là a casa d’aquells pobles les tribus d’Israel.

- Però posaren Déu a prova, es rebel•laren,
no van guardar l’aliança de l’Altíssim,

- el refusaren i el traïren igual que els seus pares,
desviant-se com sagetes mal tirades;

- l’irritaven en els recintes sagrats,
l’engelosien amb els seus ídols.

- Quan ho veié, Déu es va indignar
i repudià Israel completament;

- abandonà el temple de Siló,
el tabernacle del santuari d’Adam;

- i deixà captiva en mans dels opressors
la seva arca potent i gloriosa.

- Indignat contra la seva heretat,
abandonà el seu poble a mercè de l’espasa;

- el foc consumí tants homes joves
que les noies no tingueren cants de núvia;

- els sacerdots van caure a la guerra,
i les viudes no els pogueren plorar.

- Llavors el Senyor es desvetllà com si s’hagués adormit,
igual que un guerrer ensopit de massa vi:

- va ferir els darreres dels seus opressors,
que en portaren per sempre la vergonya.

- Deixà de banda la casa de Josep,
desestimà la tribu d’Efraïm.

- Va escollir la tribu de Judà,
la muntanya de Sió, que ell tant estima;

- hi construí el seu temple, ferm com el cel,
etern com la terra i els seus fonaments.

- Va escollir David, el seu servent,
el va treure d’entre pletes i ramades,

= el prengué de darrere les ovelles, †
perquè pasturés el seu poble de Jacob,
Israel, la seva heretat.

- Ell els pasturava amb cor irreprensible,
els guiava amb mà prudent.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.