Salm responsorial
Salm 79 (80)
Antífona
Senyor, fes-nos veure la llum de la teva mirada i serem salvats.
- Pastor d’Israel, escolta,
tu que guies els de Josep com un ramat;
- tu que tens querubins per carrossa,
resplendeix davant d’Efraïm, de Benjamí i de Manassès.
- Desvetlla el teu poder,
vine a salvar-nos.
= Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.
= Senyor, Déu de l’univers, †
fins quan estaràs irritat
mentre el teu poble et suplica?
- Ha de menjar amb llàgrimes el pa,
ha de beure a glops els seus plors.
- Ens has deixat a les disputes dels veïns;
els enemics es riuen de nosaltres.
= Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.
- Una vinya vas portar d’Egipte;
per plantar-la, tragueres els nadius.
- Li havies deixat el terreny net,
va arrelar-hi, va omplir tot el país.
- La seva ombra cobria les muntanyes,
el seu brancatge, els cedres més alts;
- els seus sarments s’estenien fins al mar,
els seus rebrots, fins al Gran Riu.
- Com és que has derrocat la seva tanca
perquè en prenguin el raïm els vianants?
- Hi entren els senglars a devastar-la
i les malures dels camps la devoren.
- Déu de l’univers, torna,
esguarda des del cel i mira,
= vine a visitar aquesta vinya, †
el rebrot que la teva mà havia plantat,
el fill que havies enfortit.
- Una mirada teva d’amenaça,
i ni rastre quedarà dels qui la tallen i la cremen.
= Que la teva mà reposi †
sobre l’home que hi ha a la teva dreta,
el fill d’home a qui tu dónes la força.
- No ens apartarem mai més de tu;
dóna’ns la vida i invocarem el teu nom.
= Senyor, Déu de l’univers, renova’ns, †
fes-nos veure la llum de la teva mirada
i serem salvats.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
