LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia

Pregària per l'Església

Memòria de sant Sergi de Radonez, de l'Església russa, fundador del monestir de la Santíssima Trinitat, prop de Moscou. Record del pastor evangèlic Paul Schneider mort en el camp de concentració nazi de Buchenwald el 18 de juliol del 1939. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 18 de juliol

Salm responsorial

Salm 81 (82)

Antífona

Alça’t, Senyor, i defensa el pobre.

- Déu s’aixeca en l’assemblea divina
i judica enmig dels déus:

- «Fins quan jutjareu contra justícia
afavorint la causa dels culpables?

- Defenseu els febles i els orfes,
feu justícia als pobres i als desvalguts!

- Allibereu els indigents i els febles,
arrenqueu-los de les mans dels injustos!»

= Però ells no tenen seny ni enteniment, †
caminen a les fosques.
Fins els fonaments de la terra se somouen!

- «Doncs jo declaro: Ni que sigueu déus,
ni que sigueu tots fills de l’Altíssim,

- com qualsevol home morireu,
caureu com han caigut tants governants.»

- Alça’t, Déu meu, a judicar la terra,
que tots els pobles et pertanyen.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.