LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 27 de juliol

Himne

En voler veure, Senyor, la tomba de Llàtzer,
tu que et preparaves per restar a la tomba,
has preguntat «on l’han posat?»,
i t’assabentes del que ja sabies;
dius cridant a aquell que estimes:
«Llàtzer, surt a fora!»

El qui no tenia alè et va obeir, Senyor,
tu que dónes l’alè a tothom.
Era mort, Senyor, des de feia quatre dies
i tu has vingut a la seva tomba tancada,
s’han escolat les teves llàgrimes per Llàtzer,
perquè el teu amic malalt havia mort.

Sigues beneït, Senyor,
amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

Amb la teva veu la mort quedà lligada,
i Llàtzer fou deslligat de les seves benes de mort.
Els teus deixebles, en veure-ho, se n’alegren,
la seva boca s’omple d’un cant de festa.
Sigues beneït, Senyor, amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

Sigues beneït, Senyor,
amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

La teva veu, Senyor,
ha destruït la mort,
el teu poder guareix el qui està malalt,
la teva Paraula fa ressuscitar d’entre els morts,
i Llàtzer anticipa
la nostra salvació.

Sigues beneït, Senyor,
amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

Per a tu, Senyor, tot és possible,
tu que ets un amic bo,
dóna als teus servents el perdó del pecat,
escampa damunt nostre la teva misericòrdia,
cura amb el teu amor
tots els qui estan malalts.

Has pres amb tu els deixebles, Senyor,
t’has acostat a la tomba de Llàtzer que era mort,
i l’has cridat pel nom a la vida,
l’has desvetllat d’un son feixuc;
ell ha sortit del sepulcre gràcies a la teva Paraula,
duia les benes de mort des de feia quatre dies i cridava:

Sigues beneït, Senyor,
amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

Alegra’t, ciutat de Betània,
terra de Llàtzer,
alegreu-vos, Marta i Maria, germanes seves,
demà vindrà el Crist a donar la vida;
ell deslliga cada home de les seves benes
de mort i de pecat.

Sigues beneït, Senyor,
amic dels homes,
tingues pietat de nosaltres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.