LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XVII del temps ordinari Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 28 de juliol

Salm responsorial

Salm 137 (138)

Antífona

Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor.

- T’enalteixo amb tot el cor, Senyor,
et vull cantar a la presència dels àngels.

= Em prosterno davant el teu santuari †
i dono gràcies al teu nom,
perquè estimes i ets fidel:

- les teves paraules sobrepassen
la teva anomenada.

- Sempre que t’invocava, m’has escoltat,
has enfortit la meva ànima.

- Quan sentin, Senyor, les teves paraules,
tots els reis de la terra et lloaran

- i celebraran el teu obrar dient:
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor!

- El Senyor és excels, però esguarda els humils,
mentre que als altius, els coneix de lluny estant.»

= Si passo entre perills, em guardes la vida, †
detures amb la mà el furor de l’enemic,
la teva dreta em salva.

= Que el Senyor continuï afavorint-me. †
El teu amor, Senyor, perdura eternament:
no abandonis l’obra de les teves mans.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.