Record de Yaguine i Fodé, dos joves de 15 i 14 anys de Guinea Conakry, morts el 1999 de fred quan estaven amagats en el tren d'aterratge d'un avió ja que volien anar a estudiar a Europa. Memòria del beat Ceferino Jiménez Malla, màrtir gitano. Llegir més
Record de Yaguine i Fodé, dos joves de 15 i 14 anys de Guinea Conakry, morts el 1999 de fred quan estaven amagats en el tren d’aterratge d’un avió ja que volien anar a estudiar a Europa. Memòria del beat Ceferino Jiménez Malla, màrtir gitano.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Jeremies 13,1-14
El Senyor m'ordenà això:
--Vés, compra't un cenyidor de lli i posa-te'l, nou encara, sense rentar.
Tal com el Senyor m'ordenava, em vaig comprar el cenyidor i me'l vaig posar. Després el Senyor em va comunicar la seva paraula per segona vegada. Em digué:
--Vés-te'n ara al riu Eufrates, treu-te el cenyidor que et vas comprar i amaga'l dins una escletxa de la roca.
Hi vaig anar i el vaig amagar, tal com m'havia ordenat el Senyor. Passats molts dies, el Senyor em va dir:
--Vés a l'Eufrates i recull el cenyidor que hi havies amagat per ordre meva.
Vaig anar-hi, vaig excavar i vaig treure el cenyidor del lloc on l'havia amagat, però el cenyidor s'havia podrit, no era bo per a res.
Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
--Això us fa saber el Senyor: D'aquesta manera podriré l'orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem. Aquest poble malvat que no vol fer cas de les meves paraules, que es deixa guiar pel seu cor obstinat i va darrere els déus estrangers, els venera i els adora, acabarà com aquest cenyidor, que ja no és bo per a res. Com un cenyidor s'estreny a la cintura de l'home, jo em vaig unir estretament a la casa d'Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo, el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m'han escoltat.
»Digues-los també: "Això us fa saber el Senyor, Déu d'Israel: Els bots són per a omplir-los de vi." Ells et respondran: "Ja ho sabíem, que els bots són per a omplir-los de vi." Però tu replica: "Això us fa saber el Senyor: Jo embriagaré tots els habitants d'aquest país: els reis que seuen al tron de David, els sacerdots i els profetes, i fins al darrer dels habitants de Jerusalem. Els rebatré els uns contra els altres, pares i fills alhora. No els planyeré: ni llàstima ni compassió no m'impediran de destruir-los. Ho dic jo, el Senyor."
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Senyor demana a Jeremies que dugui a terme una acció que sigui com un signe del què succeeix. Paraules i signes acompanyen sovint la vida dels profetes, sobretot les de Jeremies i Ezequiel. També en els evangelis les paraules de Jesús van acompanyades de signes. L’Evangeli de Joan descriu la vida de Jesús com un conjunt de paraules i signes. I nosaltres som cridats a escoltar i també a veure. El Concili Vaticà II va parlar dels «signes dels temps» que els creients som cridats a entendre a través de la lectura de la Paraula de Déu, que és com l’alfabet que ens n’indica el seu significat. El signe que Jeremies ha de dur a terme és molt senzill: amagar el cenyidor en una escletxa del riu Eufrates (se sobreentén que Jeremies està exiliat amb el seu poble a Babilònia) per després recuperar-lo totalment podrit, de manera que «no era bo per a res». «D’aquesta manera podriré l’orgull de Judà i el gran orgull de Jerusalem». L’orgull no produeix res, més aviat redueix la vida al no res, de la mateixa manera que Jerusalem havia estat reduïda per la devastació. Si no escoltem Déu que parla, i si ens seguim només a nosaltres mateixos, convençuts de les nostres raons, no farem res de bo. L’orgull no és només l’origen del pecat, sinó l’origen d’una vida vana, sense futur. El significat del cenyidor l’explica el Senyor a Ezequiel: «Com un cenyidor s’estreny a la cintura de l’home, jo em vaig unir estretament a la casa d’Israel i a la casa de Judà. Ho dic jo el Senyor. Volia que fossin el meu poble i que per ells jo tingués anomenada, glòria i honor. Però ells no m’han escoltat». El Senyor ens demana que ens unim a ell, que visquem la nostra vida amb ell per ser el seu poble, el seu honor, la seva lloança i la seva glòria. Déu ens estima tant que s’abaixa fins a nosaltres. Ell no viu per a si mateix, vol que gaudim d’una aliança d’amor amb Ell. Es podria dir que el seu orgull som nosaltres.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
