Festivitat de la Transfiguració del Senyor a la muntanya del Tabor. Record d'Hiroshima, lloc on fou tirada la primera bomba atòmica. Memòria del papa Pau VI, mort l'any 1978. Llegir més
Salm responsorial
Salm 96 (97)
Antífona
Justos, celebreu el Senyor.
- El Senyor és rei, la terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.
- Foscor i nuvolades s’estan al voltant d’ell,
dret i justícia sostenen el seu tron.
- Davant d’ell avança un foc
i abrusa els enemics tot al voltant.
- Els seus llamps enlluernen l’univers,
i la terra, en veure-ho, s’estremeix.
- Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor,
davant el sobirà de tota la terra.
- El cel proclama la seva justícia
i tots els pobles contemplen la seva glòria.
= Queden avergonyits tots els idòlatres, †
que es glorien de divinitats que no són res:
tots els déus es prosternen davant d’ell.
= Sió se n’alegra en sentir-ho, †
estan de festa les viles de Judà
i celebren, Senyor, els teus determinis.
= Perquè tu ets el Senyor, †
l’Altíssim sobre tota la terra,
excels per damunt de tots els déus.
= Els qui estimen el Senyor detesten el mal; †
ell guarda la vida dels fidels,
els allibera de les mans dels injustos.
- La llum apunta per al just,
i l’alegria, per als rectes de cor.
- Justos, celebreu el Senyor;
enaltiu-lo recordant que ell és sant.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
