Per als musulmans es el final del dejuni del mes del Ramadà (Aid al-Fitr). Llegir més
Salm responsorial
Salm 89 (90)
Antífona
Senyor, que la teva tendresa reposi damunt nostre.
- Senyor, has estat el nostre recer
al llarg de tots els segles.
= Abans que naixessin les muntanyes, †
abans que infantessis la terra i el món,
des de sempre i per sempre tu ets Déu.
- Tu fas tornar els homes a la pols dient-los:
«Torneu-vos-en, fills d’Adam.»
= Mil anys als teus ulls †
són com un dia que ja ha passat,
com el relleu d’una guàrdia de nit.
- T’emportes els homes com si fossin un son,
com l’herba que s’espiga al matí:
- al matí s’espiga i floreix,
al vespre es marceix i s’asseca.
- Com ens ha consumit el teu rigor!
La teva fúria ens té trastornats.
- Has estès al teu davant les nostres culpes,
els nostres secrets, a la llum de la teva mirada.
- Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig,
consumim els nostres anys com un sospir.
- Ni que visquéssim setanta anys,
i els més forts fins als vuitanta,
- al capdavall són de fatigues inútils,
passen de pressa, i ens n’anem volant.
- ¿Qui pot comprendre un rigor tan vehement?
És tan gran com la veneració que inspires!
- Ensenya’ns a comptar els nostres dies
per obtenir la saviesa del cor.
- Torna, Senyor, fins quan esperaràs?
Tingues pietat dels teus servents.
- Que cada matí ens saciï el teu amor,
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
= Dóna’ns tants dies d’alegria †
com ens n’has donat d’aflicció,
tants anys de joia com n’hem vist de penes.
- Que els teus servents puguin veure la teva obra,
i els seus fills, la teva glòria.
- Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt nostre.
- Referma l’obra de les nostres mans;
a l’obra de les nostres mans, dóna-li fermesa!
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
