LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 23,17-40

No paren de dir
als qui em menyspreen:
"Tot anirà bé! Ho ha dit el Senyor!"
I els més obstinats diuen:
"No us passarà cap desastre!"
Com si haguessin assistit
al consell del Senyor!
Com si l'haguessin vist i sentit!
Com si haguessin escoltat
la seva paraula!
Però finalment esclata
la tempesta del Senyor,
el seu enuig es desferma;
s'arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.
L'enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert
els seus designis:
a la fi dels temps
els comprendreu del tot.
Jo no he enviat aquells profetes,
però ells corren;
jo no els he parlat,
però ells profetitzen.
Si haguessin assistit al meu consell,
anunciarien al poble la meva paraula:
el farien tornar del mal camí
i de les seves males accions.»

«¿Sóc un Déu
que hi veu només de prop?
Sóc un Déu
que hi veu també de lluny!
Ho dic jo, el Senyor.
Ja pot buscar l'home amagatalls,
que jo l'hi trobaré.
Ho dic jo, el Senyor.
¿No sabeu que jo omplo
el cel i la terra?
Ho dic jo, el Senyor.

»He sentit allò que diuen els profetes, com menteixen quan diuen, com si profetitzessin en nom meu: "He tingut un somni! He tingut un somni!" Fins quan? És que aquests profetes pretenen d'anunciar la mentida i dir tan sols allò que els passa pel cap? Amb els somnis que es conten els uns als altres, ¿es proposen que el meu poble oblidi el meu nom, com els seus pares l'oblidaren i es fiaren de Baal? El profeta que tingui un somni, que expliqui el seu somni! Però si algú rep la meva paraula, que la transmeti fidelment!
»Què té a veure la palla amb el gra?
Ho dic jo, el Senyor.
La meva paraula és com el foc,
com un mall que esmicola la roca.
Ho dic jo, el Senyor.
»Estic contra els profetes que usurpen les meves paraules i se les passen l'un a l'altre. Ho dic jo, el Senyor. Estic contra els profetes que tenen una llengua enganyadora a l'hora d'engegar oracles. Ho dic jo, el Senyor. Estic contra els profetes que expliquen somnis falsos i desvien el meu poble amb les seves pretensions mentideres. Ho dic jo, el Senyor. Jo no els he enviat ni els he manat res, i ells no fan cap bé a aquest poble.»

«Quan un profeta o un sacerdot, o algú del poble, et pregunti: "Quin presagi del Senyor ens portes?", digues-los: El presagi sou vosaltres mateixos, que sou per a mi una càrrega, i jo me la trauré del damunt. Ho dic jo, el Senyor. Si un profeta o un sacerdot, o algú del poble, diu: "Presagi del Senyor", li'n demanaré comptes, a ell i a la seva família. Més aviat heu de dir-vos l'un a l'altre: "Què ha respost el Senyor? Què ha dit el Senyor?" Però no parleu més de "presagi del Senyor", perquè aquesta paraula es convertirà en una càrrega per a qui la pronuncia, ja que ha capgirat la paraula del Déu viu, el Senyor de l'univers, el nostre Déu.
»Als profetes, digueu-los: "Què t'ha respost el Senyor? Què t'ha dit el Senyor?", perquè, si parleu dels meus presagis, això us diu el Senyor: "Ja que vosaltres continueu parlant de presagis del Senyor, quan jo us havia dit que no en parléssiu més, estic disposat a prendre-us com si fóssiu una càrrega i a llançar-vos lluny de mi, tant a vosaltres com aquesta ciutat que jo us vaig donar, a vosaltres i als vostres pares. Caurà damunt vostre un oprobi etern, un deshonor perpetu que no serà mai oblidat."»

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La Paraula del Senyor és un foc que crema i destrueix per edificar un cor nou, un home nou. El Senyor sap que la seva Paraula és eficaç i que provoca una transformació. El Senyor no vol que l’home quedi aniquilat pel pes terrible de les seves culpes i de les seves faltes, i que acabi en el buit i les tenebres. La Paraula crema les impureses d’un cor acostumat a sentir-se amo de si mateix i del seu destí, però alhora assossega i sosté quan les forces disminueixen i tot sembla desdibuixar-se. La Paraula ens desperta de la letargia de l’egocentrisme i de la resignació; aixeca de la pols a qui ha caigut i ha descurat la seva humanitat. La Paraula fa que els profetes comuniquin els somnis i les visions que el Senyor els inspira i que treballin per fer-los realitat. Però la Paraula també és un repte. El profeta és conscient que també ell necessita escoltar el que després haurà de comunicar i demanar ajuda per comunicar amb força i claredat. El profeta —i això és vàlid per a cada creient, per a cada deixeble cridat a comunicar la paraula del mestre— coneix bé les seves debilitats i sap que aquestes són barreres infranquejables sense Aquell que dóna la força. Per això l’apòstol pot dir: «Quan sóc feble, és quan sóc realment fort» (2Co 12,10). La Paraula desafia l’orgull de cada persona —aquest és el pecat dels falsos profetes!— i es converteix en una guia segura en la humilitat i en la paciència. Cal aprendre a parlar el llenguatge de la paraula del Senyor, no el dels falsos profetes que viuen plens de les seves mentides i de la seva aparença. Les seves paraules pretenen trastornar «les paraules del Déu viu», però estan buides i per això no transmeten vida sinó només mort, tant l’espiritual com la històrica. El profeta que parla de si mateix i no de Déu, no s’adona que substitueix l’amor que fa créixer amb l’atenció estèril als propis desitjos. Però Déu està al costat dels homes «de prop» i «de lluny». Ell omple «els cels i la terra».